L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ha posat en marxa una ambiciosa fulla de ruta per transformar el polígon industrial Montsolís.
Tal com ha pogut saber Metrópoli, el projecte canviarà radicalment l'aspecte i els usos de la zona. El polígon compta amb una extensió de 25,72 hectàrees i 216 parcel·les. Un enclavament estratègic al marge dret del Besòs que s'acomiadarà els propers anys de dècades de desinversió i degradació.
El nou Pla Especial Urbanístic (PEU), al qual ha tingut accés aquest mitjà, es va redactar al setembre de 2025 i cerca trencar el "cercle viciós" de naus obsoletes i carrers convertits en pàrquings logístics a l'aire lliure.
Adéu al caos logístic
La situació actual és de paràlisi: el consistori va activar a l'octubre de 2024 una suspensió de llicències per estudiar aquest pla, després de detectar que les fàbriques manufactureres estaven sent substituïdes massivament per magatzems logístics.
La meta és equilibrar els usos i protegir el sòl industrial davant una "logistificació" que amenaça de desertitzar la zona de valor afegit.
L'avinguda del Ferrocarril número 7, amb la nova promoció de pisos / CEDIDA
El polígon dels 'Cash & Carry'
Per començar, el diagnòstic tècnic del pla revela una anomalia preocupant: el 51,58% de les activitats actuals pertanyen al sector del comerç majorista i la logística.
Aquesta xifra duplica la mitjana de la resta de polígons de l'àrea metropolitana de Barcelona, que amb prou feines arriba al 36,5%. Aquests negocis, coneguts com a Cash & Carry, generen un moviment constant de camions i furgonetes que la infraestructura viària actual no pot absorbir.
Noves condicions d'infraestructura
Per frenar aquest impacte, el PEU estableix condicions severes per a les noves llicències: els locals hauran de tenir una façana mínima de 24 metres per facilitar les maniobres internes.
A més, el carrer d'accés ha de mesurar almenys 15 metres d'ample, una mesura que vol evitar el col·lapse de les voreres i el trànsit en doble fila.
Un refugi per a la 'Indústria 4.0'
El govern municipal de Filo Cañete no vol que Montsolís sigui només un lloc de pas de mercaderies, sinó un pol d'innovació.
Actualment, la intensitat d'innovació al polígon és de només un 2,5%, una de les més baixes de la zona. En aquesta línia, el pla incentiva la recuperació dels "sistemes de producció" (metal·lúrgia, alimentació, arts gràfiques) que han perdut pes davant dels magatzems.
L'objectiu estratègic és que la indústria i la producció tornin a representar, com a mínim, una tercera part del polígon (33,33%).
Per això, se vol atreure empreses que generin llocs de treball estables i retinguin talent, aprofitant la centralitat de Montsolís i la seva connexió directa amb Barcelona.
Control als Centres de Dades
El pla també posa la lupa sobre els Centres de Processament de Dades (CPD). Tot i que la Generalitat de Catalunya va aprovar al març de 2025 una estratègia per atreure aquestes inversions, Sant Adrià vol evitar que aquestes infraestructures "sequin" la potència elèctrica necessària per a altres indústries o habitatges. Són activitats, segons el document, que ocupen molta superfície però generen molt pocs llocs de treball.
Sota la nova normativa, només s'admetran CPD que no superin els 5 MW de potència i els 2.500 metres quadrats de superfície de sostre. A més, per evitar que els carrers es converteixin en passadissos de murs cecs i opacs, aquests centres hauran de mantenir una distància mínima de 250 metres entre ells.
El carrer de Balmes com a eix cívic
El gran protagonista de la transformació és el carrer de Balmes, amb 30 metres d'ample. Aquest eix, que compta amb l'estació de metro de La Verneda (L2), deixarà de ser una via industrial degradada per convertir-se en un vial de caràcter cívic. El projecte inclou la creació de carrils bici, la millora de l'arbrat i la limitació d'activitats molestes.
En aquest vial es prohibeix específicament la instal·lació de nous comerços majoristes, empreses de transport o centres de dades. La idea és potenciar activitats que requereixin més afluència de persones i generin un carrer amb més vida, fomentant la mobilitat a peu que avui és residual.
Urbanisme feminista i seguretat
Un dels punts més innovadors és l'aplicació de la perspectiva de gènere. El polígon és actualment un entorn masculinitzat on només el 29% dels treballadors són dones, concentrades majoritàriament en tasques administratives.
A més, el disseny actual, amb voreres estretes de només un metre i poca il·luminació, genera una alta percepció d'inseguretat.
El pla proposa erradicar els "punts negres", millorar la il·luminació en ponts i passarel·les i activar solars buits.
També es planteja la creació de serveis de proximitat, com llars d'infants dins del mateix polígon, per facilitar la conciliació de les treballadores.
La neteja de l'Avinguda del Ferrocarril
L'avinguda del Ferrocarril és actualment el punt crític: un vial sense asfaltar en diversos trams que s'ha convertit en un focus d'abocaments il·legals de residus. La barrera de les vies del tren i la seva configuració com a 'cul de sac' (carreró sense sortida) han afavorit l'abandonament i l'incivisme.
El PEU vetlla l'obertura de bars, restaurants i comerços majoristes en aquesta avinguda fins que no es recuperi la seva qualitat urbana.
L'objectiu és "recosir" aquest espai residual i transformar-lo en un vial digne, eliminant la sensació de marginalitat que avui projecta sobre el barri de La Catalana.
Dates i terminis
El pla no és una obra d'un dia, sinó una cursa de fons. El document de setembre de 2025 marca l'inici d'una transformació que s'avaluarà cada quatre anys.
Tot i que les restriccions d'ús per a noves llicències entren en vigor de forma immediata després de l'aprovació, l'horitzó per veure un polígon totalment renovat és de 10 anys --fins al 2035--.
Aquest període decennal és el que l'Ajuntament considera necessari perquè la rotació natural d'empreses i la caducitat de llicències antigues permetin que el nou model guanyi terreny.
A curt termini, el primer pas serà la creació d'un Cens d'Activitats actualitzat i un òrgan de gestió per controlar estrictament que cap nova nau vulneri les regles de convivència i sostenibilitat imposades per Sant Adrià.