Joan, l'últim propietari de la carnisseria més antiga de Viladecans: "Treballava fins a 16 hores diàries, no podia demanar-li això a un assalariat"
Tot i que va començar com una botiga on es venia 'de tot', amb el temps l'establiment es va anar especialitzant fins a convertir-se en una carnisseria dedicada a l'elaboració de carn fresca i embotits, una activitat que va mantenir durant més de 60 anys i que va acabar definint la seva identitat
Altres notícies: La històrica llibreria Sant Jordi sobreviu al tancament i reobre amb un espai gastronòmic al darrere
Durant més d'un segle, la carnisseria va formar part del paisatge quotidià de Viladecans. Obrir la persiana era un gest rutinari en un carrer que ha canviat de fisonomia, de ritme i d'hàbits, però on aquest petit negoci va ser durant dècades un punt de referència.
No només s'hi anava a comprar carn: s'hi anava a parlar, a demanar favors i a mantenir un vincle que anava molt més enllà de la transacció comercial.
El negoci el va obrir l'àvia de la família el 1920, quan la botiga venia “una mica de tot”: fruita, roba i alimentació bàsica. Era una de les poques del poble, explica Joan Regàs, últim propietari del negoci a Metrópoli.
L'últim propietari del negoci, Joan Regàs
Amb el temps, l'establiment es va anar especialitzant fins a convertir-se en una carnisseria dedicada a la elaboració de carn fresca i embotits, una activitat que va mantenir durant més de 60 anys i que va acabar definint la seva identitat.
Tres generacions darrere el taulell
La història del negoci és també la història d'una família. La carnisseria va passar d'avis a pares i de pares a fills, sostinguda sempre pel treball familiar. “Abans tot ho feia la família”, expliquen pare i fill. Jornades interminables, sense horaris fixos ni festius, en què tothom ajudava per tirar endavant la botiga.
Aquest model, que durant dècades va ser la base del comerç local, "avui resulta pràcticament impossible". L'últim propietari reconeix haver treballat fins a 16 hores diàries, una dedicació que avui no es pot traslladar a un treballador assalariat. “Això és impagable”, resumeix. La lògica del petit comerç xoca frontalment amb les condicions actuals del mercat.
El relleu que no va arribar
El relleu generacional es va aturar amb l'última generació. Adrià Regàs, el fill de la família, va ajudar durant anys a la carnisseria: fent embotits, netejant, atenent els dissabtes o a les vacances.
Imatge d'arxiu de la carnisseria que ha tancat les portes
No obstant això, mai es va plantejar quedar-se al capdavant. Va estudiar periodisme i avui treballa en l'àmbit de la comunicació, una vocació que sempre va tenir clara. "La carnisseria per a mi era un pedaç, mai ho he vist com una feina a llarg termini", explica el jove.
Els horaris, l'exigència física i la dedicació total que requereix el negoci van pesar en aquesta decisió. “És viure per treballar”, explica, una realitat que reconeix haver vist des de petit.
Una decisió marcada per diversos factors
El tancament no va ser sobtat. Es va anar gestant amb el temps fins que una acumulació de factors el va fer inevitable. Entre ells, la necessitat de fer inversions obligatòries: canvi de balances, motors i altres elements exigits per la normativa, amb costos de milers d'euros i sense ajudes públiques.
A això s'hi va sumar l'augment d'impostos, com la taxa d'escombraries, i l'absència total de relleu generacional. També va influir un cop personal decisiu: la mort del pare, figura central del negoci. Sense ell i amb tantes exigències econòmiques, la continuïtat va deixar de ser viable.
Un carrer que ja no és el mateix
Pare i fill expliquen que l'entorn també ha canviat. El carrer, avui peatonal, va perdre places d'aparcament, cosa que, segons la família, va acabar allunyant part de la clientela. “Pot semblar una bona idea, però en la pràctica molta gent va deixar de venir”, expliquen. Aparcar lluny per a una compra concreta competeix malament amb la comoditat del supermercat.
Façana de la carnisseria de Viladecans que ha tancat les portes
El paisatge comercial del barri és avui molt diferent. Han tancat altres carnisseries, peixateries i fruiteries. Al seu lloc han aparegut supermercats 24 hores, gimnasos, asseguradores o acadèmies.
El carrer es manté principalment per la restauració, mentre el comerç alimentari tradicional desapareix.
Canvis en els hàbits de consum
La carnisseria apostava per un producte artesanal, sense conservants ni additius. Botifarres fetes diàriament, embotits que no duraven setmanes a la vitrina. Un valor que, segons la família, "ja no pesa tant entre la gent jove, que prioritza la comoditat i la compra ràpida".
El perfil del client habitual era més gran. Molts d'ells han mort o han marxat del barri, i aquest buit no ha estat ocupat per generacions més joves. “La gent jove prefereix fer una compra de cop al súper o menjar fora”, expliquen. El consum ha canviat i el petit comerç no ha pogut adaptar-se a aquest ritme.
Molt més que vendre carn
Un dels aspectes que més es trobaran a faltar és la relació amb els veïns. “El client no era un client, era un amic”, expliquen.
Comandes a domicili, favors quotidians i una confiança construïda durant dècades. Durant la pandèmia, la carnisseria va multiplicar la seva feina portant comandes a persones grans que no podien sortir de casa.
Interior de la carnisseria per dins
Aquesta proximitat no existeix a les grans superfícies, on la compra és ràpida i anònima. “Aquí venien a preguntar-te com estaves, com a la perruqueria”, expliquen. Aquest vincle humà és, per a la família, una de les grans pèrdues que deixa el tancament.
Un comiat carregat d'emocions
La reacció del veïnat va ser immediata. Missatges d'ànim, veïns preocupats per on compraran ara, clients que encara escriuen per fer comandes sense saber que la botiga ja està tancada. A les xarxes socials, l'anunci del tancament va multiplicar les mostres de suport.
El comiat va ser senzill: un vermut un dissabte, sense grans anuncis. Molts no s'ho esperaven. D'altres encara no se n'han assabentat. Passar ara per davant del local tancat resulta estrany i dolorós, especialment per a qui ha passat més de 40 anys darrere el taulell.
El final d'una peça clau del poble
El futur és incert. El fill continua amb la seva feina com a periodista. El pare, amb 61 anys, necessita trobar una altra feina per completar els anys de cotització que li falten per jubilar-se. El local ha estat venut i serà reformat per a altres usos, aliens a la carnisseria.
Viladecans perd així un dels seus comerços més antics i reconeixibles, un negoci que molts veïns identificaven com a part del patrimoni del poble.
El seu tancament no és una excepció, sinó un símptoma d'un model que homogeneïtza carrers i deixa enrere el comerç local, el de tota la vida, que abaixa la persiana sense fer soroll.
