El Govern d'Ada Colau va tirar endavant al febrer de 2022 una normativa urbanística que, a priori, havia de multiplicar el parc d'habitatge protegit al districte de Gràcia. Una mesura que se sumava a la ja existent reserva obligatòria del 30% d'habitatge assequible a les noves promocions i grans rehabilitacions.
La Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia rebaixa el llindar d'aplicació d'aquesta reserva del 30% a les parcel·les de mínim 400 metres quadrats --en lloc de 600, com a la resta de la ciutat--.
També estableix que els locals en planta baixa que es transformin en habitatge es destinin obligatòriament al parc d'habitatge protegit, així com que, en el cas de pisos de 160 metres quadrats o més que es divideixin, almenys la meitat de les unitats resultants es destinin a protecció oficial.
Tal com ha passat amb el 30%, el resultat d'aquesta norma urbanística ha estat escàs. A dia d'avui, diversos habitatges potencials del districte de Gràcia continuen bloquejats per la impossibilitat de dur a terme un canvi d'ús o una reforma per no ser actuacions econòmicament viables per als seus propietaris.
El TSJC dona la raó al sector privat
Precisament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar la setmana passada la MPGM en estimar el recurs de les principals entitats immobiliàries catalanes, que criticaven que la norma suposava una càrrega singular per als propietaris, ja que l'administració ni tan sols contempla atorgar ajudes o indemnitzacions.
En una sentència consultada per Metrópoli, la Sala va declarar nul·la de ple dret la normativa i va avalar l'informe pericial que denunciava que les mesures traslladen l'obligació de fer habitatge social exclusivament al promotor, quan és una necessitat que ha de ser compartida amb l'administració pública.
Façana de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
El Suprem haurà de pronunciar-se
El sector privat va celebrar el dictamen del tribunal català. Tanmateix, la sentència no és ferma i fonts municipals han confirmat a aquest digital que l'Ajuntament preveu recórrer la resolució.
Per tant, serà el Tribunal Suprem qui haurà de dictar sentència sobre la qüestió.
“És difícil anticipar quin impacte tindria una eventual sentència definitiva del Suprem, perquè probablement arribarà d'aquí a uns quants anys i en un context normatiu molt diferent de l'actual”, adverteix la presidenta del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) de Barcelona i de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), Montserrat Junyent.
La presidenta del COAPI de Barcelona, Montserrat Junyent, en una entrevista amb Metrópoli
Polítiques d'habitatge
Junyent --la seva associació és una de les impulsores del recurs contra la normativa-- insisteix que la resolució del TSJC posa sobre la taula la necessitat que les polítiques d'habitatge siguin viables també des d'un punt de vista econòmic.
“Quan una regulació dificulta o fa inviables determinades actuacions, acaba limitant la generació de nova oferta residencial”, afirma.
“Es perden habitatges”
És el cas d'una dona que té un pis d'oficines a la Vila de Gràcia i que ha explicat a Metrópoli que vol tornar-li l'ús residencial, ja que anteriorment havia estat casa seva.
Tanmateix, amb la MPGM, està obligada a convertir l'apartament en un habitatge de protecció oficial sota un supòsit molt particular.
Segons explica el seu advocat, Xavier Nadal, del despatx Pareja & Associats Advocats, a l'immoble són uns 15 o 20 propietaris i ella és l'única que, en voler canviar d'ús, està obligada a posar el seu apartament com a habitatge assequible.
L'eix comercial del carrer Gran de Gràcia de Barcelona
A causa d'aquesta problemàtica, que espera una resolució del Tribunal d'Instància, Barcelona “té un habitatge menys”, en paraules de Nadal. I no és l'única, ja que el seu despatx representa més ciutadans que es troben en situacions similars.
El 30%, el problema de fons
En tot cas, la presidenta dels API recorda que Gràcia continuaria estant regida pel marc de la reserva del 30%, que en set anys d'aplicació només ha servit per construir 34 pisos públics, en comptes dels 2.000 previstos.
Malgrat la promesa de Jaume Collboni per modificar la norma durant el seu mandat, les negociacions estan paralitzades, com a mínim, fins a les pròximes eleccions municipals.