La ensaladilla de la yaya
Gastro

Encarna, àvia cuinera: “Perquè l’ensaladilla russa quedi més bona no porta pastanaga, sinó 200 g de tonyina i un grapat d’olives”

L’ensaladilla és present al 70% de les cartes dels bars a Espanya i és una de les tapes més sol·licitades

Eric, cuiner: “Les millors croquetes no es fan amb pa ratllat, fes servir 200 g de farina, 2 l de llet i ous”

Llegir en Català
Publicada

Encara queden els últims dies d’estiu on les temperatures apreten i un dels millors plats per combatre la calor és l’ensaladilla russa. Un plat fred, lleuger i senzill que es prepara a base de patata, pastanaga, pèsol i ou dur.

Aquest plat és dels més demanats a nivell nacional, és a dir, és la tapa perfecta per acompanyar amb una bona cervesa freda o un vermut. L’ensaladilla és present al 70% de les cartes dels bars a Espanya.

Tanmateix, com passa amb altres receptes, aquesta també depèn del procés d’elaboració i dels ingredients que hi afegeixis. La iaia Encarna Bejar, ha compartit la recepta de “sempre” i la que és tradicional per a la seva família.

La recepta de l’ensaladilla de “sempre”

Per elaborar aquesta recepta tradicional, l’àvia parteix d’una selecció d’ingredients bàsics: "ensaladilla congelada, maionesa, pals de cranc, patates, olives, cogombrets, ous, tonyina, pebrot vermell, oli i sal".

Segons explica l’Encarna a les seves xarxes socials, el primer pas és posar els ous a bullir mentre prepara les patates: "pelo totes les patates i les poso en remull". Un cop llestes, les talla en "trossos petits" i les incorpora a una "olla gran" amb aigua i l’ensaladilla congelada.

La barreja es cuina a temperatura mitjana. Com assenyala, "el foc l’he posat a sis", i ha de romandre al foc durant aproximadament "mitja hora", procurant "anar remenant" de tant en tant. Després, un cop escorregudes les verdures, aprofita l’aigua de la cocció: "Aquesta aigua l’aprofito per a les plantes".

A continuació, arriba el moment de combinar tots els ingredients. L’àvia talla els pals de cranc i els ous durs, mentre que "els cogombrets els tallo a trossos petits i les olives per la meitat".

Després incorpora la maionesa, a la qual es refereix amb gràcia com "l’ingredient que m’engreixa: la maionesa", i barreja tots els ingredients amb un polsim de sal.

Per servir-la, col·loca l’ensaladilla en una safata de vidre i la cobreix amb una nova capa de "maionesa per sobre", procurant repartir-la "per tots els forats".

Com a toc final, decora la preparació amb pebrot, olives partides i ou tallat. El resultat la convenç i així ho expressa: "aquest és el resultat final de l’ensaladilla i té una pinta boníssima".