Amb les altes temperatures en aquesta època de l’any l’arròs blanc es converteix en un complement perfecte per acompanyar receptes tradicionals com carn i peix o fer alguna amanida.
A més, és fàcil, lleuger i senzill de cuinar, però no per això has de deixar de prestar atenció al procés d’elaboració, ja que un petit error pot provocar que l’arròs se’t passi, s’enganxi o quedi dur.
Els grans xefs com Juanjo López (La Tasquita de Enfrente), Quique Dacosta i Luis Arrufat comparteixen els seus consells perquè aconsegueixis fer el millor arròs blanc. La clau en què coincideixen és que aquest no s’ha de coure amb aigua, sinó amb brou.
La clau és el gust del brou
Això es deu al fet que l’arròs absorbeix gran part del líquid durant la cocció. Si aquest líquid és aigua, el gust serà pla; si és un brou amb caràcter, el gra s’impregnarà de tota la seva profunditat i aroma.
Per dur a terme aquesta tècnica, es recomana començar pelant 3 grans d’all i daurant-los lleugerament en una cassola amb oli d’oliva. Posteriorment, s’afegeixen 2 fulles de llorer i l’arròs (preferiblement de varietat rodona), remenant durant un minut perquè els grans s’impregnin dels aromes abans d’incorporar el brou calent.
A més d’aquesta base, alguns cuiners suggereixen trucs addicionals, com afegir una petita quantitat de mantega al final de la cocció per aconseguir una textura més untuosa i melosa, o un raig d’oli d’oliva per a un toc més tradicional.
Després d’uns 18 minuts a foc mitjà i un repòs de cinc minuts, es retiren els alls i el llorer abans de servir. Aquest petit canvi eleva una recepta quotidiana a un nivell superior, transformant un simple acompanyament en un plat que sempre ve de gust repetir.
El truc del xef català
En canvi, per a el xef català Jordi Cruz, hi ha dues claus que són de summa importància per tenir un bon arròs: rentar-lo a consciència i cuinar-lo a foc fort. Però el principal és el punt de l’arròs, és a dir, que no quedi dur ni passat.
El primer pas és rentar bé l’arròs, un procés clau per aconseguir un gra net i solt. Per això, s’ha d’esbandir diverses vegades, retirant l’aigua després de cada rentat fins que surti el més clara possible.
“Rentar molt bé, anirem tirant l’aigua fins que ens quedi el més neta possible. Dos o tres rentats com a mínim. Quan l’aigua estigui força neta, colem”, explica, insistint en la importància d’aquest pas previ abans de començar la cocció.