Menjar bo, bé i sa és possible sense la necessitat de dedicar gaire temps als fogons. Tot és possible; per tant, que el menjar sigui saludable és més fàcil del que penses. Només has de procurar que el teu menjar sigui lleuger i estigui basat en ingredients rics en proteïnes i vitamines, com els vegetals.
Marta Verona, xef, nutricionista i guanyadora de la sisena edició de MasterChef Espanya, ha publicat al seu perfil d’Instagram una versió del tiramisú que el transforma completament: sense ou cru, sense melindros, sense alcohol i llesta en cinc minuts. La seva reacció en tastar-lo va ser directa: “És el meu nou vici, i ara també serà el teu”.
La seva recepta no porta alcohol i es munta en només 5 minuts, perfecta per a qui busca alguna cosa bona, ràpida i sense complicacions.
Ingredients
- 1 cafè sol llarg
- 4 tortitas d’arròs
- 1 iogurt natural
- 100 g de formatge mascarpone
- 1 cullerada de mel
- 1 culleradeta d’essència de vainilla
- Cacau pur en pols al gust
Elaboració
El primer pas és submergir les tortitas d’arròs en cafè sol fins que s’estovin. Això és el que substituirà la capa de melindro tradicional.
Posteriorment, en un bol barregem el iogurt amb el mascarpone, la mel i la vainilla fins aconseguir una crema suau i ben consolidada.
Després procedim a muntar les postres, alternant una capa de tortita xopada i crema de mascarpone. Finalment, escampes cacau en pols per sobre per donar-li un toc final.
L’origen del tiramisú
El tiramisú és unes postres de la gastronomia italiana que més reconeix la gent arreu del món i que delecta a tothom.
Unes postres tradicionals italianes i tan senzilles que només es componen d’una base de melindros banyats en cafè i coberts per una crema d’ous, formatge mascarpone i sucre i, finalment, d’una capa de cacau en pols.
La història explica que el tiramisú va ser unes postres molt populars als bordells del nord d’Itàlia; la paraula ve de l’expressió "te tira su", que significa "que t’aixeca", que era el que es deia als clients quan se’ls servia: "Menja aquestes postres, que te tira su".
Es diu que, als bordells, la recepta original no portava mascarpone ja que és un formatge amb tanta greix, que després de menjar-lo produïa efectes de pesadesa i, per tant, un baix rendiment en els clients que marxaven insatisfets.
Als anys 50, quan es prohibeixen tots els bordells a Itàlia, un assidu consumidor d’aquests llocs non sanctos era propietari d’una cadena de restaurants molt reconeguda i se li va acudir incloure les postres a la carta. Gràcies a aquesta idea, es va fer molt famós i el podem gaudir avui dia, a pràcticament cada racó del món.