Adéu a un mite de Barcelona: tanca un històric restaurant italià per manca de relleu generacional

La gastronomia de Barcelona torna a perdre un dels seus referents més estimats. El restaurant Tramonti 1980, situat al bell mig de l'Avinguda Diagonal, ha anunciat el seu tancament definitiu.

Després de 45 anys ininterromputs servint plats que ja formaven part de la cultura gastronòmica de la ciutat, l'establiment abaixa la persiana en no comptar amb un relleu generacional que pugui mantenir viu el llegat de la família fundadora.

Pioners de l'autèntica cuina italiana

Per entendre la magnitud d'aquesta pèrdua cal remuntar-se a una Barcelona molt diferent de l'actual.

L'any 1980, l'oferta de gastronomia internacional a la capital catalana era escassa i l'autèntica cuina italiana era una autèntica raresa. Va ser en aquest context quan els germans Franco i Giuliano Lombardo van decidir emprendre una aventura culinària que ho canviaria tot.

La història es va forjar en alta mar i als fogons europeus. En Franco, que havia adquirit una gran experiència treballant com a xef de creuer, va decidir instal·lar-se a Barcelona.

Després d'una etapa d'experimentació gastronòmica amb el seu germà Giuliano per diversos països d'Europa —i fins i tot després d'obrir un primer local barceloní que combinava les funcions de bar i sala de festes—, tots dos van decidir fer el pas definitiu.

Així va néixer Tramonti 1980, un espai pioner que, tal com resa el seu emotiu comunicat de comiat, va servir per a una missió fonamental: "Van educar el paladar de generacions amb les seves especialitats de Ligúria, la seva pàtria".

Un negoci familiar colpit per la tragèdia

L'èxit sostingut de Tramonti durant més de quatre dècades no s'entendria sense la dedicació absoluta de la família Lombardo.

A l'equip original format pels dos germans fundadors s'hi va acabar unint també la seva germana petita, Ana, consolidant el caràcter proper i familiar del negoci.

Junts van treballar colze a colze, convertint les seves pizzes i pastes en un referent de la ciutat, fins que va arribar la jubilació del primer dels germans.

Tanmateix, el destí va donar un cop definitiu al restaurant molt recentment. Franco i Giuliano van morir l'any 2025, amb tot just uns mesos de diferència entre totes dues pèrdues.

Aquesta doble tragèdia va deixar l'Ana sola al capdavant d'un negoci exigent i carregat d'història. En no existir una nova generació a la família disposada a agafar les regnes dels fogons i la gerència, la difícil decisió de tancar per sempre es va tornar irremeiable.

L'emotiu comiat del barri de Les Corts

La notícia del tancament ha provocat una profunda onada de nostàlgia, especialment al districte de Les Corts, on el restaurant era considerat una autèntica institució.

L'anunci ha desfermat una reacció popular espontània i plena d'afecte. Durant els darrers dies, nombrosos barcelonins han peregrinat fins al local per acomiadar-se d'un espai que consideraven una extensió de casa seva.

Joan Safont resumia a la perfecció aquest sentiment col·lectiu en una recent publicació: "Des que es va saber que tancaven per sempre, en una d'aquestes estranyes però emotives reaccions populars, un bon nombre de barcelonistes han passat per allà per acomiadar-se. També ho vam fer en aquest restaurant que, des que vivim a Les Corts, teníem situat entre els nostres racons preferits, ja fos a la terrassa o envoltats de pintures i fotos de temps passats".

Amb l'adéu de Tramonti 1980, Barcelona perd un restaurant magistral i s'acomiada també d'un punt de trobada veïnal testimoni viu d'aquells pioners que van ensenyar a la ciutat a estimar la veritable gastronomia italiana.