Publicada

Endurir les penes no necessàriament frena el narcotràfic. El fiscal especial antidroga de Barcelona, Gerardo Cavero, ha qüestionat aquest divendres que augmentar els anys de presó tingui un efecte dissuasiu sobre les organitzacions criminals.

"Estic gairebé a punt de dir que no produeix cap efecte", ha afirmat durant una jornada sobre narcotràfic organitzada per Foment del Treball a Barcelona.

Cavero, que s'ha definit com a "agnòstic" respecte als efectes de la prevenció general, ha intervingut en una taula de debat sobre la resposta penal i els reptes de salut pública que planteja el tràfic de drogues a Espanya i Catalunya. La seva posició ha xocat amb la de l'advocat penalista Emilio Zegrí, també participant en la trobada, que ha defensat precisament endurir les condemnes.

El fiscal qüestiona unes penes que gairebé no s'apliquen

Durant la seva intervenció, Cavero ha recordat que la reforma del Codi Penal de 2015 va establir penes de fins a 18 anys de presó per als responsables d'organitzacions dedicades al tràfic de substàncies que causen greu dany a la salut. En el cas de les drogues que no es consideren especialment perjudicials, les condemnes poden arribar als 15 anys.

Agents dels Mossos d'Esquadra / MOSSOS

Tanmateix, el fiscal ha advertit que aquestes penes màximes gairebé no tenen recorregut als tribunals. "Aquesta pena està inèdita, no l'han estrenat els nostres tribunals", ha assenyalat.

També ha apuntat a l'escassa aplicació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques per delictes contra la salut pública. Segons ha explicat, aquesta possibilitat roman "inèdita pràcticament", amb l'excepció d'una sentència del Tribunal Suprem de 2016, que va suposar l'inici de la jurisprudència en aquesta matèria.

Cavero sí que ha valorat positivament la llei de multireincidència del 8 d'abril, que contempla un agreujament de les penes per frau elèctric quan està relacionat amb el tràfic de drogues i castiga l'emmagatzematge de combustible.

Zegrí reclama penes més dures i eliminar la distinció entre drogues

L'advocat penalista Emilio Zegrí ha defensat una posició diferent a la del fiscal. Al seu parer, la prevenció general no s'ha d'entendre com un mecanisme dirigit a individus, sinó com una eina per influir en organitzacions criminals que actuen mitjançant càlculs econòmics.

"No es dirigeix a persones, sinó a organitzacions empresarials que calculen benefici, risc, pèrdua", ha argumentat. Per això, ha reclamat modificar el Codi Penal i elevar les condemnes per situar-les "en paràmetres semblants" als d'altres països de l'entorn.

Agents dels Mossos d'Esquadra / MOSSOS

Zegrí també ha qüestionat la distinció legal entre substàncies que causen greu dany a la salut i les que no. «Les drogues anomenades toves no existeixen», ha afirmat. En cas de reformar la resposta penal, ha defensat "simplement suprimir" aquesta diferenciació.

Una oferta "descomunal" de cocaïna a Barcelona

Més enllà del debat sobre les condemnes, Cavero ha alertat de la dimensió del mercat de la droga i, especialment, de la disponibilitat de cocaïna. "Hi ha una oferta descomunal de cocaïna", ha advertit.

El fiscal ha defensat que la resposta penal és eficaç des del punt de vista quantitatiu, tant en les investigacions policials com en el tractament penitenciari. Com a exemple, ha recordat les més de 25 tones de cocaïna confiscades al port de Barcelona durant 2024.

Detenció dels Mossos / MOSSOS D'ESQUADRA

Tanmateix, ha utilitzat l'evolució del preu d'aquesta substància per il·lustrar el creixement de l'oferta. Segons ha explicat, el 1987 una paperina de cocaïna costava 10.000 pessetes a la plaça Reial de Barcelona, mentre que actualment ronda els 60 euros. "Val el mateix", ha assenyalat. Al seu parer, que el preu s'hagi mantingut durant aquestes dècades significa que, tenint en compte l'evolució econòmica, "ha baixat moltíssim".

"Importem crim organitzat"

El fiscal també ha alertat de l'augment de la concentració de THC a la marihuana, que, segons ha assegurat, "s'ha multiplicat per deu els darrers anys". "Estem enverinant la nostra joventut", ha advertit.

En aquest context, Cavero ha recuperat una frase del comissari Chacón per resumir la situació del mercat de drogues a Catalunya: "A Catalunya exportem marihuana i importem crim organitzat".

Foment alerta de l'impacte econòmic i de seguretat

La jornada ha començat amb una advertència del president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, sobre les conseqüències del narcotràfic i el blanqueig de capitals. Ambdós fenòmens representen, segons ha afirmat, "una amenaça molt important per a la nostra seguretat i la nostra economia".

En la mateixa línia, el president de la Comissió de Seguretat i Defensa de Foment, Vicente Codés, ha defensat que el tràfic de drogues transcendeix l'àmbit de la seguretat ciutadana i suposa també un risc per a l'activitat econòmica.

"No pot haver-hi una economia sòlida sense seguretat", ha assenyalat Codés, que ha reclamat una cooperació «més estreta, eficaç i millor coordinada» entre les administracions públiques, les empreses i la justícia.

Notícies relacionades