La Sindicatura demana frenar el desnonament d’una dona de 70 anys als habitatges tapiats del Port de Barcelona
L’organisme de defensa del ciutadà reclama a l’Ajuntament i a l’Autoritat Portuària —propietària dels immobles— buscar encaix urbanístic als 50 habitatges del passeig de Josep Carner
Més: Les cues al passeig de Gràcia per visitar la Casa Batlló, a debat: exigeixen “adoptar mesures urgents” després de més queixes ciutadanes
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha reclamat a l’Ajuntament reprendre el control i l’ús residencial dels 50 pisos del Port, situats al passeig de Josep Carner.
La institució reclama que s’esgotin les vies urbanístiques per transformar aquests immobles en habitatge assequible, una petició que pren especial urgència davant l’imminent desnonament d’una veïna de més de 70 anys que resideix al bloc des de fa més de sis dècades.
L’actuació del Síndic respon directament a la queixa d’aquesta dona, resident a l’edifici des de 1961.
L’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) ha exigit la devolució de les claus després que la mare de l’afectada —la titular original de l’adjudicació del pis— ingressés de manera permanent en una residència.
Els habitatges al Port de Barcelona en una imatge d’arxiu
Tot i estar inscrita a la Borsa d’Habitatge de Lloguer i al Registre de Sol·licitants, la dona no ha trobat alternativa habitacional, per la qual cosa la Sindicatura exigeix a les administracions "una solució residencial efectiva" abans d’executar el desallotjament, apel·lant a una "ponderació especial" de les seves circumstàncies.
La veïna afectada conviu amb una amiga i perceben pensions d’aproximadament 1.000 i 900 euros, respectivament. Durant la seva recerca d’una alternativa al mercat privat, s’han enfrontat al rebuig dels propietaris a causa de la seva avançada edat, ja que els arrendadors prioritzen persones laboralment actives. A la Borsa d’Habitatge de Lloguer tenen estipulat un límit de 700 euros mensuals sumant ambdós ingressos.
Un patrimoni bloquejat
Les conegudes com a "50 habitatges del Port" es van edificar el 1960 per allotjar els treballadors de la infraestructura.
Tanmateix, els darrers anys, l’APB ha executat una política de recuperació d’aquests pisos per destinar-los a futurs usos portuaris.
El resultat actual és un bloc pràcticament fantasma: dels 50 immobles, només cinc romanen ocupats i la resta estan completament tapiats.
Els habitatges del Port en una imatge d’arxiu
El Port de Barcelona havia fixat una segona i última pròrroga que establia el 30 de novembre de 2025 com a data màxima i improrrogable per al desallotjament.
La institució argumenta que fer una excepció en aquest cas generaria un greuge comparatiu respecte a casos anteriors, emparant-se a més en una auditoria de la IGAE que obliga a recuperar aquests espais per destinar-los a activitat portuària.
12 anys d’immobilisme
La Sindicatura lamenta que s’hagi arribat a aquest punt de deteriorament. Ja el 2014, l’organisme va suggerir que aquests habitatges s’integressin en les polítiques de lloguer social de la ciutat.
El 2016, els edificis van quedar fora del domini públic portuari, cosa que teòricament permetia al Consistori modificar-ne la qualificació urbanística —actualment estan "fora d’ordenació", cosa que impedeix el seu ús residencial formal—.
Tot i que entre 2017 i 2021 es van celebrar múltiples reunions en què el Port es va mostrar disposat a explorar la cessió i gestió social dels habitatges, la burocràcia s’hi va imposar. "No es va arribar a concretar cap acord de cessió o rehabilitació", ha lamentat el Síndic.
12 anys després del primer avís de l’ens, les administracions continuen sense "esgotar totes les possibilitats per trobar una solució estructural".
Per al Síndic de Greuges, l’immobilisme institucional en aquest cas resulta incomprensible en el context actual, remarcant que mantenir 45 pisos públics tapiats "contrasta amb la necessitat d’ampliar el parc públic d’habitatge de Barcelona i amb les dificultats d’accés que pateixen les persones amb menys recursos".