Ferran López, director dels Mossos, admet errors en els violents aldarulls a Barcelona: "No vam encertar amb el grau de violència"

Els Mossos d'Esquadra continuen investigant els greus aldarulls del passat dissabte que van protagonitzar prop de 600 manifestants que es van organitzar a través de la plataforma Blocus i que van sembrar el caos al centre de la ciutat.

Des de la policia catalana han negat que la convocatòria els sorprengués, però han admès que la manca d'antecedents d'aquest tipus d'actes a Catalunya, que consideren de vandalisme i saquejos "en estat pur", els va impedir "graduar" la seva violència.

Ho ha dit el director de la Policia, Ferran López, en una compareixença al Parlament al costat de la consellera d'Interior, Núria Parlon, i la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra, Silvia Catà, per donar detalls sobre el dispositiu policial del passat dissabte davant els disturbis, que es van saldar amb 133 detinguts i 450 identificats.

López ha explicat que els fets del passat dissabte van ser una cosa "totalment diferent" dels aldarulls que històricament hi ha hagut a Catalunya, amb antecedents com les protestes contra el pla Bolonya, el setge al Parlament en el 15M, les vagues generals o els disturbis després de la sentència del procés o l'empresonament del raper Pablo Hasél.

Va ser la primera vegada, ha indicat López, que es van trobar actes de vandalisme, saquejos i contra el mobiliari urbà "en estat pur", sense necessitat d'un lema, una bandera o un argument per manifestar un grau de violència que no havien vist mai abans protagonitzat per perfils tan joves.

"No vam encertar amb el grau de violència"

"No vam encertar amb el grau de violència dels participants. No ho havíem vist abans en perfils tan joves, de manera aparentment tan desorganitzada", ha afirmat López, que ha insistit que els Mossos van desplegar un dispositiu "adequat" a la informació que tenien.

"El que no es va preveure va ser el perfil tan extremadament jove (amb alguns dels participants amb 12 anys d'edat) i la rapidesa d'unes actuacions tan extremadament violentes", ha remarcat.

Per aquest motiu, ha al·legat que, tot i que la comissaria general d'Informació dels Mossos d'Esquadra va fer una anàlisi "correcta" dels riscos, els va faltar el coneixement d'antecedents per "graduar" el nivell de rapidesa i el "grau de violència" que es va desencadenar per part dels poc més de mig miler de participants en els disturbis.

"No teníem un històric d'això, la qual cosa va condicionar el dispositiu", ha indicat López, que ha estat taxatiu a l'hora de desmentir que aquests incidents els agafessin per sorpresa.

"Malgrat el caos, la policia va fer una bona feina"

Segons López, la tasca d'informació dels Mossos va permetre establir un dispositiu de seguretat amb uns 400 agents -d'aquests un centenar de la Guàrdia Urbana- dirigit des d'un centre de comandament conjunt, que l'Ajuntament retirés prèviament elements del mobiliari urbà i que s'avisés prèviament alguns comerços -"encara que no tots, haurem d'afinar més", ha reconegut-, perquè adoptessin mesures de prevenció.

En aquest sentit, ha assenyalat que la resposta policial va ser "ràpida", malgrat un context "extremadament complex". "Malgrat el caos que es va aconseguir en algun moment, la policia va fer una bona feina amb els mitjans de què disposen", ha insistit.

Per la seva banda, la comissària en cap dels Mossos, Silvia Catà, ha afirmat que els fets del passat dissabte no van ser, ni una manifestació ni una protesta, sinó una "successió d'actes delictius greus" provocats per joves que van saquejar comerços, van destrossar el mobiliari urbà i van atacar la policia -amb 14 agents ferits, d'aquests quatre greus-.

Catà ha subratllat que la ciutat de Barcelona no "va cedir" davant els violents i va recuperar la normalitat aquella mateixa matinada: "La delinqüència, la violència i el saqueig no tenen espai. La resposta sempre serà ferma, proporcionada i decidida", ha dit.

Segons Catà, el dimarts 20 d'octubre es van crear els primers grups de Whatsapp vinculats a Blocus i l'endemà els Mossos ja van detectar un perfil de Tik-Tok que convocava la protesta del 24 d'octubre i derivava a xats de WhatsApp i Telegram.

Darrere d'aquests grups no hi havia cap organització ni moviment estructurat, sinó perfils anònims que per ara no tenen cap vincle amb l'extremisme violent conegut per la Comissaria General d'Informació, segons Catà.

"Els responsables seran identificats"

Els Mossos van fer un seguiment d'aquests canals i van comprovar que, en molt poc temps, es van convertir en una "amenaça real".

Catà ha advertit que l'"anonimat aparent" a les xarxes socials no es pot confondre amb la "impunitat", ja que sempre es deixa un rastre que els investigadors poden reconstruir: "Que ningú s'enganyi, els responsables seran identificats i hauran de respondre dels seus actes".

Els Mossos van disparar projectils de foam

Gràcies a la tasca prèvia, els Mossos ja estaven desplegats a la zona a primera hora de la tarda, la qual cosa va permetre identificar unes 300 persones que acudien al lloc, alguns amb pedres o pirotècnia, en grups d'entre tres o deu, vestits majoritàriament de negre, als quals s'hi van afegir 150 identificats més durant els aldarulls.

Cap a les 18:30 hores, alguns grups van començar a saquejar comerços, creuar i cremar barricades i a llançar objectes a la policia, davant la qual cosa cap a les 19:00 hores es va autoritzar un "ús puntual i proporcional" de projectils de precisió davant l'agressió que estaven patint alguns policies.

Catà ha advertit que després de les identificacions inicials -prèvies als aldarulls-, molts joves van continuar al lloc, per la qual cosa ha qüestionat si s'està perdent el "respecte a l'autoritat" per part d'alguns dels participants en aquest fenomen, per la qual cosa ha demanat que s'abordi també des de l'àmbit familiar, educatiu i social.