Sindicats policials bascos vinculen els aldarulls violents de Barcelona amb els disturbis a França i Itàlia

El passat dissabte, 24 d'octubre, centenars de joves organitzats per xarxes socials van prendre el centre de Barcelona i el van convertir en un autèntic camp de batalla en què van saquejar i destrossar comerços i van trencar mobiliari urbà.

Amb la ciutat encara fent balanç dels danys i recuperant-se dels efectes dels violents disturbis, els Mossos d'Esquadra continuen intentant esbrinar qui hi havia darrere d'aquesta convocatòria i què va fer que s'hi sumessin tantes persones --gairebé 600 en el seu moment àlgid-- que van acabar desbordant el dispositiu previst pels agents de la policia catalana.

En aquest cas han estat Ertzaintza Erne i Euspel, dos sindicats policials bascos, els que han apuntat vinculacions entre els aldarulls ocorreguts a la capital catalana el passat dissabte i dilluns a Bilbao amb els disturbis violents previs a França i Itàlia.

Tots dos han assenyalat que es van organitzar a les xarxes socials entre grups de persones molt joves, i han augurat que aquests incidents es poden tornar a repetir.

Demanen prudència

Tots dos sindicats han demanat als responsables polítics, en declaracions a EFE, prudència per no generar més odi i més crispació, i evitar també relacionar directament aquests greus incidents amb grups de l'esquerra abertzale.



La manera d'actuar d'aquests joves, han apuntat, sembla tenir més a veure amb grups que s'organitzen a les xarxes socials per causar estralls i que "per imitació" van repetir a Bilbao el que havien fet seguidors d'aquests comptes a Itàlia i França, i també a Avilés, a Lugo i a Barcelona, que "no serien radicals bascos", ha reflexionat el secretari general d'Erne, Sergio Gómez de Segura.



Cercaven "destrossar la ciutat" i les seves actuacions "no coincideixen" amb les de la 'kale borroka', ha coincidit el secretari general d'Euspel, Julio González, qui ha constatat també que darrere dels fets més greus a Bilbao hi havia persones molt joves, fins i tot molts menors, que actuaven coordinats i tots vestits igual.

Ha demanat canvis legislatius per poder actuar contra "tota aquella persona que vagi emmascarada i coberta a una manifestació, perquè ja sabem a què va". Pretén "mantenir l'anonimat i va a generar disturbis" i caldrà legislar perquè això no passi i que aquestes persones "hagin de pagar" pels seus actes, ha opinat.

Detencions i investigacions

En el cas de la capital catalana, els aldarulls es van saldar amb la detenció de gairebé 130 persones. D'aquestes, 76 són menors d'edat. La Justícia ha decretat el internament en règim tancat per a tres dels menors pel delicte d'atemptat contra agent de l'autoritat.

Van passar a disposició judicial també un total de 51 majors d'edat, repartits entre les tres places de guàrdia del tribunal d'instància de Barcelona. De moment, s'ha decretat la llibertat provisional per a 30 d'ells, si bé estan obligats a presentar-se de forma periòdica al jutjat.

Els esforços de la policia catalana se centren ara a desactivar les noves convocatòries que ja han corregut pels grups encara oberts --que ja han reclamat a plataformes com Telegram o WhatsApp que clausurin--. Segons les primeres investigacions, els agents saben que es va convocar a través de Blocus-BCN amb l'objectiu de replicar les protestes prèvies ocorregudes a França per l'estat de l'educació.

De moment no s'han identificat els caps o líders d'aquesta organització o grup.

Els Mossos d'Esquadra han negat que la convocatòria de la plataforma Blocus, que el passat dissabte va sembrar el caos a Barcelona, els sorprengués, però han admès que la manca d'antecedents d'aquest tipus d'actes a Catalunya, que consideren de vandalisme i saquejos "en estat pur", els va impedir "graduar" la seva violència.

Així ho ha indicat el director de la Policia, Ferran López, en una compareixença al Parlament al costat de la consellera d'Interior, Núria Parlon, i la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra, Silvia Catà.