La Generalitat augmenta un 50% l'ajuda contra el sensellarisme mentre Barcelona demana més recursos: "Sempre hem reclamat aquesta mirada metropolitana"
Durant la cimera institucional sobre sensellarisme, la tinenta d'alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Raquel Gil, va defensar que la capital catalana fa anys que treballa en les seves diferents vessants i va recordar que l'Ajuntament destina 51 milions anuals a situacions de sensellarisme
Altres notícies: La cronificació del sensellarisme a Barcelona: la "trampa" darrere de la baixada del temps mitjà al carrer
Notícies relacionades
L'anunci de la Generalitat de destinar 30 milions d'euros més a combatre el sensellarisme el 2027 torna a posar sobre la taula el repartiment de responsabilitats entre administracions. Barcelona fa anys que concentra bona part de la resposta al sensellarisme i l'Ajuntament assegura que destina 51 milions d'euros anuals a aquesta problemàtica. Mentrestant, les entitats reclamen que el Govern assumeixi un paper més actiu i que la resposta deixi de centrar-se únicament en els recursos d'emergència.
Des d'Arrels consideren insuficient l'increment anunciat per la Generalitat. Beatriz Fernández, directora de la Fundació explica que diverses entitats fa temps que reclamen un augment de la inversió i que, en el marc de la proposició de llei per fer front al sensellarisme, van plantejar destinar un mínim de 100 milions d'euros anuals durant quatre anys.
"30 milions queda molt lluny de la quantitat que nosaltres plantejàvem", assenyala Fernández. Per Arrels, la xifra hauria de permetre fer front tant a l'increment de persones que es troben actualment al carrer com a una situació de sensellarisme que ja existia abans de l'augment dels darrers anys.
Barcelona reclama una resposta de país
La tinenta d'alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Raquel Gil, coincideix en la necessitat que la resposta vagi més enllà de la ciutat. Durant la cimera institucional sobre sensellarisme, va defensar que Barcelona fa anys que treballa en els seus diferents vessants i va recordar que l'Ajuntament destina 51 milions anuals a situacions de sensellarisme.
"Sempre hem reclamat aquesta mirada metropolitana i de país", va afirmar Gil, que va celebrar que la taula permeti avançar cap a una major implicació de la resta d'administracions. "Creiem que és imprescindible per donar una resposta".
Una persona en situació de carrer dormint en un carrer de Barcelona
Des d'Arrels també reclamen un major lideratge de la Generalitat. Fernández considera que el sensellarisme no pot ser únicament una qüestió municipal perquè implica competències d'habitatge, salut i serveis socials que corresponen a diferents administracions.
"La Generalitat ha d'assumir molt més lideratge en la lluita contra el sensellarisme", sosté. Al seu parer, el Govern ha de coordinar els diferents departaments i destinar més recursos dels que actualment aporta.
L'Ajuntament no rebutja assumir recursos
Gil defensa que l'Ajuntament no rebutja assumir recursos, però sí reclama que l'esforç es reparteixi. “A nosaltres no ens fa por posar recursos”, va afirmar. “El que hem anat dient és que érem els únics que posàvem aquest volum de recursos amb una situació que no era només una situació de ciutat”, va afegir.
Per a la tinenta d'alcaldia, el fet que es plantegi un pacte de país suposa precisament un canvi en aquesta direcció. "Que hi hagi un pacte de país, a nosaltres ens sembla una boníssima notícia i tots els recursos que vinguin a sumar als que posa l'Ajuntament seran benvinguts".
Del recurs d'emergència a un habitatge estable
Per Arrels, un dels principals problemes de l'actual model és que els recursos disponibles no sempre responen a les necessitats de les persones. Mentre algunes necessiten una plaça d'emergència, d'altres requereixen un allotjament estable i de llarga durada.
Imatge d'arxiu d'una persona en situació de carrer a Barcelona
“Hi ha persones que sí que necessiten un alberg o una plaça d'emergència, però hi ha altres casos que el que necessiten, per exemple, és un allotjament estable”, explica Fernández.
Quan aquesta alternativa no existeix, algunes persones poden passar per un alberg o un allotjament d'emergència per acabar tornant al carrer. A això, segons Arrels, s'hi sumen problemes de coordinació entre serveis socials i salut, així com situacions relacionades amb les sortides de centres penitenciaris o de joves que compleixen 18 anys i deixen d'estar sota la tutela de la Generalitat.
Manca d'habitatge públic
La manca d'habitatge públic i assequible és un altre dels obstacles. “Si no hi ha habitatge o hi ha pocs habitatges públics o assequibles, és molt difícil que es pugui donar una resposta a les persones que estan al carrer”, apunta Fernández.
L'Ajuntament també defensa que la resposta ha d'abastar tot el recorregut, des de la prevenció fins a la sortida dels recursos. Gil assenyala que cal “atendre les persones que estan en aquest moment amb una situació de sensellarisme”, però també “treballar molt bé la prevenció i treballar també els elements de sortida”.
L'objectiu, afegeix, és que les persones acompanyades pels serveis puguin “fer un projecte de vida totalment normalitzat més enllà de la situació que les va portar a tenir una situació de vulnerabilitat en un moment determinat”.
El temporal deixa al descobert les mancances
L'arribada d'un episodi de pluges intenses torna a fer visible la situació de qui dorm al carrer. Durant l'últim episodi, l'Ajuntament va activar places extraordinàries davant la coincidència de diferents emergències i la concentració de les precipitacions en determinats punts.
Però aquestes places són temporals i es tanquen quan acaba l'alerta. “Poques. No n'hi ha”, respon Fernández quan se li pregunta per les alternatives disponibles per a les persones que viuen al carrer durant episodis com l'actual.
Imatge d'arxiu d'una persona en situació de carrer a Barcelona
Des d'Arrels recorden que els recursos d'emergència són necessaris quan les condicions meteorològiques empitjoren, però adverteixen que no poden convertir-se en la resposta habitual al sensellarisme.
“El sensellarisme no es pot atendre únicament amb recursos d'emergència”, assenyala Fernández. Les places addicionals poden permetre afrontar una nit de pluja, però no resolen què passa quan acaba l'episodi meteorològic.
“Quan s'acabin aquestes pluges, potser la setmana vinent, continuarà havent-hi més de 2.000 persones en situació de carrer”, adverteix.
El repte del 2035
La Generalitat planteja 2035 com a horitzó per erradicar el sensellarisme a Catalunya. Per Arrels, l'objectiu pot ser assolible, però només si existeix un compromís real i sostingut de totes les administracions.
“Si hi ha voluntat i hi ha acord polític i hi ha acord de país, sí que és realista”, sosté Fernández. Per això, reclama conèixer les dades reals, augmentar els recursos i situar el sensellarisme entre les prioritats de les polítiques d'habitatge. Des de Barcelona comparteixen la necessitat d'utilitzar aquest horitzó com a motor. “Que hi hagi un objectiu ambiciós, com és el d'erradicar el sensellarisme el 2035, creiem que ens ha de servir com a motor per avançar ràpid”, va afirmar Gil.
Imatge d'arxiu d'una persona en situació de carrer a Barcelona
La tinenta d'alcaldia subratlla a més que nou anys poden semblar un període llarg, però no ho són per a qui viu actualment al carrer. “Amb la vida de les persones que estan vivint al carrer i dels veïns i veïnes també dels nostres barris són molts”, va assenyalar.
35 mesures que hauran de ser valorades
El document presentat per la Síndica de Greuges planteja 35 mesures que hauran de ser valorades per les institucions i entitats abans d'avançar cap a un futur Acord de País contra el Sensellarisme. Barcelona assegura que estudiarà les propostes i farà les seves aportacions, però reclama que qualsevol llei o pacte vagi acompanyat de recursos.
“Més enllà de compartir el diagnòstic i compartir la mirada, necessitem que hi hagi recursos que ajudin les diferents administracions, especialment el món local, a fer front a la situació de sensellarisme”, va defensar Gil.
Per Arrels, mentrestant, la prioritat passa per utilitzar els nous recursos per crear allotjaments estables i millorar la coordinació entre habitatge, salut i serveis socials. El repte no és només trobar un lloc on passar una nit de pluja, sinó aconseguir que, quan acabi el temporal, les persones que avui dormen al carrer tinguin una alternativa.
