Molt a prop del Port Olímpic, entre restaurants, comerços i el moviment habitual d'un dels espais més transitats del litoral barceloní, també hi ha una altra realitat que s'ha fet cada cop més visible: persones que dormen al carrer i petits assentaments que apareixen en diferents punts del barri.
Aquells que hi treballen des de fa anys asseguren que el fenomen ha anat creixent i que la imatge de persones passant la nit a l'espai públic és cada cop més habitual.
Una de les treballadores que ho ha vist de prop és l'empleada d'un estanc de la zona. Porta més de deu anys darrere el taulell i explica que durant aquest temps ha notat un canvi. "En els últims anys ha anat a pitjor", explica en conversa amb Metrópoli. Segons la seva percepció, cada cop hi ha més persones dormint al carrer i també més presència de persones sense llar al barri.
Una tenda de campanya al costat de l'estanc
La treballadora explica que mai ha tingut cap problema amb les persones que viuen al carrer. Tot i això, reconeix que la situació li genera certa sensació d'inseguretat, especialment quan arriba la tarda, comença a fer-se fosc i es queda sola a l'establiment.
Assentament a la Vila Olímpica
Des de fa uns mesos, a més, una tenda de campanya s'instal·la habitualment molt a prop de l'estanc. És una presència que, assegura, la fa sentir menys segura, tot i que insisteix que mai ha tingut cap conflicte amb les persones que hi viuen.
El seu testimoni reflecteix una de les cares d'aquesta transformació: la convivència quotidiana entre aquells que treballen a la zona i aquells que han acabat convertint alguns espais del barri en llocs on passar la nit. No parla d'enfrontaments ni d'incidents concrets, sinó d'una presència que, segons explica, s'ha tornat més habitual amb el pas dels anys.
La mateixa percepció s'observa a l'hostaleria. Una treballadora d'un bar de la zona assegura que no entén que, al seu parer, no s'estigui fent més des de l'Ajuntament per abordar la situació. "Jo puc entendre que ningú decideix per voluntat pròpia viure al carrer, però, això ens perjudica a tots", explica. "La situació també acaba repercutint en els negocis de l'entorn", afegeix.
Però entre els veïns la percepció no és sempre la mateixa. Una resident descriu la situació com "insostenible" i es queixa de "baralles entre persones que viuen als assentaments, brutícia a l'entorn i una major sensació d'inseguretat al barri".
El dia a dia dels qui treballen
Al bar, explica, mai han tingut problemes amb les persones que viuen al carrer. Una de les situacions que es repeteix és que algunes d'elles intenten entrar per utilitzar el lavabo, cosa que l'establiment no permet.
És una escena quotidiana que mostra la tensió entre dues realitats que comparteixen espai: d'una banda, els negocis i treballadors que desenvolupen allà la seva activitat i, de l'altra, persones que no tenen un lloc on viure i utilitzen l'espai públic per cobrir necessitats bàsiques.
Persona en situació de carrer per la Vila Olímpica
El que està passant al Port Olímpic no es pot entendre únicament com un fenomen d'aquest barri. Les dades d'Arrels mostren que el sensellarisme a Barcelona està canviant de geografia. Al desembre de 2025, l'entitat va comptabilitzar 1.982 persones dormint al carrer a la ciutat. Ciutat Vella, històricament el districte amb més persones sense llar, ha deixat d'ocupar aquesta posició: el darrer recompte situa Sants-Montjuïc com el districte on més persones dormen al carrer.
Més persones i nous llocs per dormir
El desplaçament cap als marges de la ciutat forma part d'una transformació més àmplia del sensellarisme. Ja no es tracta únicament de les zones que tradicionalment s'associaven a les persones que viuen al carrer. El darrer mapa elaborat per Arrels mostra una distribució diferent, amb presència en altres punts de Barcelona.
A més, l'augment del nombre de persones que fa poc temps que viuen al carrer apunta a noves entrades en aquesta situació. Segons l'informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d'una ciutat sense llar (2025), elaborat a partir d'entrevistes a 676 persones, el 36,6% feia menys de sis mesos que era al carrer. El percentatge ha augmentat set punts respecte al 2023.
L'informe també assenyala que el sensellarisme sol ser el resultat d'un procés d'exclusió residencial. El 92,7% de les persones entrevistades havia viscut en algun moment en un habitatge estable. Entre els principals motius expressats per acabar al carrer apareixen els problemes relacionats amb l'accés o el manteniment de l'habitatge i els processos migratoris, ambdós amb un 18%.
Una situació que no comença al carrer
Les dades d'Arrels apunten també a la pèrdua de l'habitatge com una de les principals vies d'entrada al sensellarisme. Un 35,3% de les persones entrevistades va assegurar que el darrer habitatge on havia residit era de lloguer o de propietat. Abans d'acabar dormint al carrer, un 23,3% ja es trobava en situacions d'habitatge insegur, com viure sense contracte amb familiars o amistats o fer-ho en un habitatge ocupat.
Assentament a la Vila Olímpica
L'informe mostra a més les dificultats per sortir de la situació de carrer. Només una de cada quatre persones entrevistades té una sortida prevista i el 72% no està en espera per accedir a un habitatge. Entre aquells que sí que estan esperant, la majoria opta per recursos temporals o precaris: albergs, pensions o habitacions.
Mentrestant, en llocs com el Port Olímpic, la situació es fa visible en el dia a dia. Una tenda de campanya que apareix al costat d'un comerç. Persones que busquen un lloc on passar la nit. Treballadors que fa anys que veuen com canvia el barri. I negocis que han de conviure amb una realitat que, per a aquells que la viuen, no comença ni acaba en una vorera.