Un estudi assenyala com els veïns de Barcelona canvien les seves rutes i horaris per fugir de la massificació turística
Un informe de la Universitat Rovira i Virgili constata la pèrdua d'espai comunitari al Gòtic, la Barceloneta i Sagrada Família, on els veïns han hagut de modificar tasques com anar al súper o portar els nens a l'escola
Més: Roger Pallarols: “El creixement i la influència de la restauració serien molt menors si Barcelona no tingués èxit turístic”
Notícies relacionades
La massificació turística no només encareix l'habitatge o transforma el teixit comercial de Barcelona, sinó que ha començat a dictar com, per on i a quina hora poden moure's els mateixos barcelonins per la seva ciutat.
Els residents de les zones amb més densitat de visitants de la capital catalana es veuen obligats a alterar les seves rutines diàries per esquivar la congestió, convertint tasques tan quotidianes com anar al supermercat o portar els nens a l'escola en una cursa d'obstacles.
Així es desprèn d'un estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i publicat a la revista Tourism Planning & Development. A través de 44 entrevistes a peu de carrer i acompanyaments presencials, els investigadors han documentat la realitat de la mobilitat veïnal en tres dels barris més tensionats de la capital catalana: el Gòtic, la Barceloneta i la Sagrada Família.
Turistes a Barcelona en una imatge d'arxiu
Les conclusions del treball de camp il·lustren un canvi dràstic en els hàbits de la població local. Per evitar les aglomeracions, els veïns han interioritzat un mapa de carrers "prohibits" pels quals ja no transiten, modificant els seus itineraris clàssics i alterant els seus horaris per accedir a serveis bàsics, passejar o anar a la platja exclusivament en les franges de menor afluència.
De plaça veïnal a "territori turístic"
L'impacte d'aquesta pressió transforma radicalment la percepció de l'entorn. Segons detalla Aaron Gutiérrez, investigador del Departament de Geografia de la URV, "alguns espais que abans eren percebuts com a llocs de vida comunitària passen a viure's com a 'territori turístic'". És a dir, les places i passeigs deixen de respondre a les necessitats quotidianes del barri per orientar-se gairebé en exclusiva al consum del visitant.
Aquesta expulsió de l'espai públic no és uniforme i respon al disseny urbà de cada zona. Mentre que a la Sagrada Família el tap es concentra al perímetre immediat de la basílica, a la Barceloneta la pressió es focalitza als carrers que connecten amb el front marítim. Al Gòtic, per la seva banda, la dispersió és total i la marea de visitants inunda pràcticament tota la trama del barri.
Turistes a La Rambla
Famílies i avis, els més perjudicats
L'informe de la URV posa el focus en la desigualtat d'aquesta afectació. La pèrdua de fluïdesa als carrers castiga amb especial duresa les persones grans, els veïns més arrelats i aquells que tenen responsabilitats de cura.
Per a les famílies que es desplacen amb nens petits o cotxets, així com per a les persones amb mobilitat reduïda, la necessitat constant d'esquivar grans grups turístics, bicicletes de lloguer i patinets elèctrics ha disparat la percepció d'inseguretat i incomoditat als seus propis barris.
