Comprar un habitatge mitjà a Barcelona exigeix uns ingressos de 74.978 euros anuals per llar per complir amb el límit d'esforç del 30%. Amb aquesta referència, l'accés a un habitatge en propietat a la capital catalana queda a l'abast únicament del 15% de les llars amb més rendes de la ciutat.
És una de les principals conclusions d'un estudi de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, elaborat en el marc de la pròrroga de la declaració de Barcelona com a zona de mercat residencial tensionat. L'informe analitza tant l'esforç necessari per comprar i llogar com l'evolució dels preus de l'habitatge respecte a l'IPC.
Comprar un habitatge exigeix un 58% més de renda que la mitjana
Els 74.978 euros necessaris per comprar un habitatge mitjà es calculen sota uns supòsits concrets: finançar el 80% del preu de l'immoble durant 24 anys i no destinar més del 30% dels ingressos al pagament de l'habitatge.
Habitatges a Barcelona
La xifra està un 58% per sobre de la renda mitjana d'una llar de Barcelona, que se situa en 47.361 euros. La Cambra, però, matisa que el fet que només el 15% de les llars superi aquests ingressos no vol dir que totes elles tinguin capacitat efectiva per comprar un habitatge.
Tenir més renda no garanteix poder comprar
El mateix estudi assenyala que algunes llars situades per sobre dels 74.978 euros poden no disposar dels diners necessaris per afrontar l'entrada i els costos associats a la compra. De la mateixa manera, llars amb ingressos inferiors poden comptar amb més patrimoni o estalvis i necessitar així un finançament menor.
L'informe recorda que l'esforç del 30% i l'evolució dels preus respecte a l'IPC són dos dels criteris que estableix la Llei 12/2023 per poder declarar un territori com a zona de mercat residencial tensionat. N'hi ha prou que se'n compleixi un per aplicar aquesta consideració i, amb ella, els topalls al lloguer.
Barcelona supera tres dels quatre indicadors
L'estudi conclou que Barcelona supera tres dels quatre indicadors utilitzats com a referència: que l'esforç per pagar el lloguer superi el 30% dels ingressos, que la hipoteca superi aquest mateix percentatge de la renda i que els preus del lloguer i de compra hagin augmentat per sobre de l'IPC.
Edificis d'habitatges
Tanmateix, l'informe assenyala que l'esforç del lloguer només supera el 30% quan, a més de la quota, es tenen en compte les despeses de subministraments. El 2020, el lloguer representava el 28,6% de la renda de les llars, mentre que el 2023 suposava el 28,8%, en ambdós casos per sota del llindar.
Els subministraments fan que se superi el 30%
La situació canvia quan s'hi afegeixen les despeses de subministraments, que suposen uns set punts addicionals. És llavors quan la despesa conjunta de lloguer i subministraments supera el límit del 30% dels ingressos de les llars.
L'estudi adverteix així que els indicadors utilitzats per determinar si un mercat està tensionat no depenen únicament del preu de l'habitatge. També estan condicionats per altres factors, com els tipus d'interès o el cost dels subministraments.
"És una profecia autocomplerta"
El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i autor de l'estudi, Òscar Gorgues, alerta a més dels possibles efectes d'utilitzar el llindar del 30% com a referència. "Com que qui pot comprar i llogar és la gent amb més recursos, al final, quan agafes l'estadística, la renda mitjana va pujant perquè només pot viure qui pot pagar-s'ho", afirma.
Segons Gorgues, aquesta dinàmica pot fer que amb el temps es compleixin els paràmetres establerts i l'esforç per comprar o llogar deixi de superar el 30%, encara que el mercat continuï estant tensionat. "És una profecia autocomplerta", sosté.
El gerent considera que la regulació de preus pot accelerar aquesta transformació i fer que deixi de complir-se el requisit establert per la llei. "El model té deficiències en la seva construcció", conclou.