Barcelona pateix un encariment del lloguer superior al de Nova York des de la pandèmia
L'arrendament d'un habitatge a la capital catalana s'ha disparat un 54,6% respecte als nivells previs a la crisi sanitària, segons un estudi de Deutsche Bank
Més: El futur de l'habitatge assequible es dibuixa a la Gran Barcelona: Baix Llobregat i Vallès lideren el creixement
Notícies relacionades
- El futur de l'habitatge assequible es dibuixa a la Gran Barcelona: Baix Llobregat i Vallès lideren el creixement
- La Generalitat multa amb 10.000 euros Housfy per ocultar els índexs de preus del lloguer en zones tensionades
- El lloguer d'oficines 'prime' a Barcelona es dispara un 12,4% en només tres mesos
Viure a Madrid o Barcelona s'ha convertit en una autèntica missió impossible per als seus ciutadans.
La pèrdua de poder adquisitiu provocada per la inflació i els baixos salaris xoca frontalment amb un mercat immobiliari disparat.
Segons l'últim informe de preus a nivell mundial elaborat per l'entitat alemanya Deutsche Bank, les dues grans ciutats espanyoles se situen entre les cinc capitals d'Europa on més s'ha encarit el lloguer durant l'última dècada, superant amb escreix les pujades registrades a la mateixa Nova York.
L'asfíxia immobiliària devora els salaris
Les dades reflecteixen una realitat difícil d'assumir per a la butxaca mitjana.
Un cartell d'un pis de lloguer en una imatge d'arxiu
Llogar un pis estàndard de tres habitacions al centre de Madrid costa actualment 2.462 euros mensuals, la qual cosa suposa un increment del 52% respecte a 2019, l'any previ a l'esclat de la crisi sanitària.
En el cas de Barcelona, la pujada és encara més pronunciada, arribant a un 54,6% d'encariment per situar la mensualitat mitjana en 2.333 euros.
Com a referència, en aquest mateix període, el cost dels lloguers a Nova York --històricament considerada la ciutat més cara del món-- va créixer per sota del 40%.
Sous més baixos
Aquest augment del preu de l'habitatge xoca de ple amb la realitat salarial del país. L'estudi situa Madrid i Barcelona a la part baixa de la taula mundial d'ingressos, ocupant les posicions 39 i 40 respectivament.
El sou net mitjà es queda estancat en 2.172 euros a la capital i en 1.995 euros a la ciutat barcelonina. Això evidencia un drama econòmic: el cost mensual d'un lloguer familiar supera, en termes nominals, la totalitat del salari mitjà d'un ciutadà.
Cartell d'un habitatge de lloguer a Barcelona / ARXIU
L'opció de compra tampoc ofereix un respir. Adquirir un habitatge exigeix un preu de 4.083 euros per metre quadrat a Madrid, obligant les famílies a destinar el 73% dels seus ingressos al pagament de la hipoteca. A Barcelona, l'esforç hipotecari absorbeix el 64% del sou, deixant menys de la meitat dels diners mensuals per afrontar la resta del cost de vida.
El contrast: oci i subministraments assequibles
Malgrat la pressió del mercat immobiliari, l'informe de Deutsche Bank il·lumina per què Espanya continua sent una destinació tan atractiva.
En comparació amb el selecte 'club dels països rics', encendre el llum, posar la calefacció o sortir a sopar és notablement més barat en territori espanyol.
Mentre que un ciutadà a Berlín ha de desemborsar uns 355 euros mensuals en factures d'electricitat, aigua i calefacció, un barceloní paga uns 153 euros. Aquesta contenció de preus es repeteix al sortidor: Espanya registra els carburants més assequibles d'Europa, només superada per Varsòvia.
Una factura del consum de llum
L'oci continua sent el gran bastió de la qualitat de vida espanyola. Lluny dels 6 euros que costa un caputxino a Zuric o Ginebra, a Espanya el preu mitjà ronda els 3 euros. Gaudir d'una tarda de cinema costa uns 10 euros a les capitals espanyoles, davant dels més de 21 euros que exigeixen les ciutats suïsses.
Qualitat de vida: trajectòries divergents
Tota aquesta amalgama de dades impacta de manera directa en l'índex global de qualitat de vida i benestar, on ambdues ciutats corren sorts molt diferents.
Gràcies a mantenir un cost de vida general inferior al d'altres grans capitals mundials, Madrid aconsegueix una posició destacada i es consolida en el lloc 18 del rànquing internacional.
Per contra, Barcelona pateix un dur revés i es desploma fins a la posició 42, quedant per sota de la meitat de la taula.
Segons detalla l'informe de l'entitat financera, aquest descens de la capital catalana no es deu a factors purament econòmics, sinó que es veu lastada de manera significativa per uns índexs de criminalitat més elevats que els registrats a Madrid.
