Entitats demanen a Interior que aturi les multes en desnonaments després de 88 sancions en un any
La denúncia s'ha produït en una roda de premsa davant la seu d'Interior a Barcelona, on han participat la plataforma jurídica Alerta Solidària, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) i el Sindicat d’Habitatge de Les Corts
Altres notícies: Tensió a Mataró pel desnonament d’una família amb quatre fills: càrregues policials i tres menors detinguts
Notícies relacionades
Diverses organitzacions de defensa del dret a l’habitatge i de l’esquerra independentista han reclamat aquest dijous al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya que paralitzi les sancions administratives imposades a manifestants en contextos de desnonaments.
La denúncia s’ha produït en una roda de premsa davant la seu d’Interior a Barcelona, on han participat la plataforma jurídica Alerta Solidària, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) i el Sindicat d’Habitatge de Les Corts. Els col·lectius asseguren que el 2025 s’han imposat un total de 88 multes relacionades amb actuacions en mobilitzacions vinculades al dret a l’habitatge.
Denuncien l’ús de la Llei de Seguretat Ciutadana
Segons les organitzacions convocants, 87 d’aquestes sancions s’haurien aplicat en el marc de la coneguda com a Llei de Seguretat Ciutadana, l’anomenada “llei mordassa”, aprovada el 2015. Els col·lectius sostenen que aquestes multes afecten persones que van participar en protestes pacífiques contra desnonaments i defensen que es tracta d’una “criminalització” del dret a la protesta.
La Casa Orsola de Barcelona abans del desallotjament d’aquest divendres, 31 de gener
Les entitats denuncien el que consideren una “deriva repressiva” per part de l’administració i demanen que es deixi d’utilitzar aquest tipus de sancions en contextos de mobilització social vinculada a l’habitatge.
Un cas concret a Les Corts
Durant l’acte, els col·lectius han posat com a exemple un cas ocorregut al barri barceloní de Les Corts, on fa un any tres famílies amb menors van ser desnonades d’un habitatge que qualifiquen de “buit” i propietat d’un gran tenidor.
Arran d’aquella mobilització, 53 persones han estat sancionades per la seva participació en la concentració posterior davant l’immoble, segons han explicat les entitats.
Crítiques a Interior i al Govern
El portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, ha criticat tant l’aplicació de les sancions com la manca de modificació de la normativa estatal. En la seva intervenció, ha denunciat que l’aplicació d’aquestes multes respon a criteris que considera poc transparents i ha acusat les administracions de no haver avançat en la revisió del marc sancionador.
Els Mossos d’Esquadra durant el desallotjament d’un habitatge a Can Peguera
Majoral ha assegurat que, al seu parer, els criteris de protecció del dret a la protesta pacífica han quedat “sense efecte” en la pràctica i ha qüestionat l’actuació de l’actual Executiu català en aquesta matèria.
Per la seva banda, la portaveu del Sindicat d’Habitatge de Les Corts, Paula Asensio, ha reclamat que es garanteixi el dret a la protesta en el context dels desnonaments i ha denunciat el que considera una persecució del moviment pel dret a l’habitatge.
El dret a l’habitatge, al centre del conflicte
Des de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), la seva portaveu, Marta Espriu, ha assenyalat que el problema habitacional continua sent estructural a Catalunya. Segons dades de l’observatori DESCA citades per les entitats, al voltant de 13.200 famílies es troben actualment en risc de desnonament.
En aquest context, les organitzacions denuncien que les sancions a manifestants contrasten amb la manca de penalització efectiva envers els grans propietaris en casos d’incompliments normatius, segons la seva interpretació.
Crida a la mobilització
Els col·lectius han advertit que continuaran amb les seves accions d’organització i mobilització en defensa del dret a l’habitatge. Sota el lema de “més organització davant la repressió”, insisteixen que el moviment per l’habitatge seguirà actiu davant el que consideren una intensificació de les sancions administratives.
El conflicte entre les organitzacions d’habitatge i l’administració torna així a situar el debat sobre l’ús de sancions en el marc de les protestes socials i l’accés a l’habitatge al centre de l’agenda política a Catalunya.
