Renfe s'enfronta a una batalla constant contra les intrusions i el "turisme de grafit" a la xarxa ferroviària catalana.
Els actes vandàlics no només suposen un enorme forat econòmic per a l'operadora, sinó que es tradueixen en retards i molèsties diàries per als usuaris.
Per aturar el problema, la companyia monitoritza de prop les zones crítiques, i les dades revelen un clar epicentre: la província de Barcelona concentra les instal·lacions preferides per aquests grups organitzats.
El mapa del vandalisme ferroviari
Els grafiters busquen, per norma general, aquelles estacions on pernocten un gran nombre de combois, cosa que els permet actuar de manera ràpida durant la nit o la matinada.
Un tren de rodalies pintat amb grafits a l'estació de Sant Andreu Comtal / INSTAGRAM
Segons els registres de Renfe en el que portem d'any, l'estació de Montcada Bifurcació lidera indiscutiblement el rànquing amb 31 pintades detectades.
En ple centre de la capital catalana, l'Estació de França ocupa el segon lloc amb 23 incidents, seguida molt de prop per Cornellà amb 22 actes vandàlics.
Finalment, les estacions de Granollers Centre i la tarragonina Sant Vicenç de Calders completen els primers llocs de les zones amb més incidències, empatades amb 21 atacs cadascuna.
Una factura milionària i danys col·laterals
El balanç de l'any 2025 va deixar unes xifres alarmants per a l'operadora ferroviària.
Un tren vandalitzat per uns grafiters com els que van apedregar un vigilant de seguretat / RENFE
Renfe va haver de fer front a 970 actes vandàlics denunciats, cosa que va suposar netejar una superfície total de 55.100 metres quadrats, l'equivalent exacte a l'extensió de set camps de futbol.
Aquesta tasca titànica de manteniment i esborrat va tenir un cost directe de 7,4 milions d'euros.
Afecta el servei
Més enllà de la inflada factura econòmica, l'impacte recau de manera directa sobre la qualitat del servei.
L'any passat es van immobilitzar una mitjana de dos trens diaris a causa d'aquestes accions. Quan les pintades afecten elements de seguretat indispensables, com els retrovisors, els focus o les finestres d'emergència, el tren ha de ser retirat de circulació i traslladat sense passatgers fins a un punt de neteja.
Aquesta alteració del servei va provocar que 1,4 milions de viatgers es veiessin afectats per retards, reduccions d'aforament operatiu als vagons o modificacions d'última hora en els horaris.
Pla de xoc: tecnologia i neteja ultraràpida
"Darrere de cada tren pintat hi ha moltes coses que no es veuen. No volem netejar, volem que no es pintin els trens", asseguren amb rotunditat fonts de la companyia.
Trens de Renfe pintats amb grafits
Per aconseguir aquest objectiu dissuasori i minimitzar l'impacte quan el vandalisme es produeix inevitablement, Renfe ha posat en marxa un pla de xoc.
La primera gran mesura passa per triplicar els punts de neteja en els pròxims mesos, ampliant dels cinc centres actuals a un total de catorze.
Amb la incorporació de municipis com Vic, Manresa, Mataró, Lleida o Reus, es pretén evitar que els trens vandalitzats hagin de fer llargs i ineficients recorreguts en buit per ser rentats.
En paral·lel, s'han aconseguit optimitzar dràsticament els temps d'intervenció. Des del passat mes de gener, s'ha substituït el dissolvent tradicional per nous productes ecològics altament eficaços.
Gràcies a aquest canvi, si abans els operaris trigaven una hora i mitja a netejar un metre quadrat de pintura, ara el temps s'ha desplomat a uns escassos 10 o 15 minuts.
Operaris netegen grafits a vagons de tren a l'Estació de França de Barcelona
Drons
Finalment, el desplegament de seguretat s'ha reforçat recolzant-se en les noves tecnologies. Renfe ja utilitza de manera activa tres drons per vigilar les intrusions des de l'aire i preveu instal·lar pròximament càmeres volumètriques i d'infrarojos als punts més conflictius de la xarxa.
Aquests dispositius, en detectar moviments sospitosos, activaran els drons de manera automàtica per facilitar la identificació dels autors.
A tot aquest operatiu tecnològic s'hi suma l'avaluació de patrulles canines i una major coordinació policial amb els Mossos d'Esquadra i Adif, confiant que l'enduriment recent de les sancions aprovat pel Parlament actuï com a fre definitiu.