La transformació dels barris també redefineix les escoles. Un nou estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Metròpoli i la Universitat de Barcelona (UB) ha alertat que l'arribada de les noves classes mitjanes, els anomenats expats, a la capital catalana pot desplaçar l'alumnat vulnerable dels centres educatius als quals històricament havien acudit les classes populars o d'origen migrant.
L'estudi Una aproximació a la gentrificació escolar a Barcelona: mecanismes i implicacions per a la política pública, dels investigadors Marcel Pagès, Andreu Termes i Xavier Bonal, ofereix una de les primeres conceptualitzacions sistemàtiques del fenomen de la gentrificació escolar a la capital catalana i n'identifica els efectes.
Riscos de desplaçament
Segons els autors, la gentrificació escolar es produeix quan famílies amb alt capital cultural i econòmic (generalment procedents de països de rendes altes) entren en escoles que sempre s'han identificat per acollir alumnat vulnerable.
Aquest procés comporta una transformació en la cultura escolar i, sovint, processos de desplaçament simbòlic o material.
Un pas de zebra per a escoles a Barcelona
“La gentrificació escolar té una dimensió profundament contradictòria. Pot generar riscos evidents de desplaçament, colonització cultural i pèrdua de centralitat de les famílies més vulnerables dins de l'escola. Però també pot obrir oportunitats per reduir la segregació si s'activen les polítiques necessàries”, afirmen els autors.
L'estudi assenyala que Barcelona és un cas "especialment singular", ja que la ciutat combina processos de turistificació, migracions transnacionals i transformacions del mercat de l'habitatge que han modificat profundament la composició social de molts barris.
Així, els perfils de les famílies canvien, les expectatives educatives també.
Carrer de Marià Aguiló, al Poblenou
Com s'identifica la gentrificació
Els investigadors han identificat set mecanismes que expliquen com es desenvolupa la gentrificació escolar a Barcelona i han apuntat que són "decisions quotidianes" acumulades.
Disposar d'estratègies de competència escolar per atreure determinats perfils, legitimar el canvi escolar mitjançant discursos de diversitat i innovació pedagògica o utilitzar codis simbòlics que connecten millor amb les famílies de classe mitjana amb estudis són alguns d'aquests factors.
Més desigualtat
Tal com apunten els autors, aquest procés de gentrificació millora la reputació de les escoles i augmenta els recursos.
Tanmateix, comporta "conseqüències no desitjades" com la marginació de famílies amb menys capital cultural, sobrerepresentació de certs perfils en espais de participació i reconfiguració simbòlica dels centres dins del mercat escolar.
Tots aquests factors, alerten, poden afavorir les desigualtats educatives ja existents.
Escola Highlands School
Equitat educativa
L'article conclou que calen polítiques coordinades entre urbanisme, habitatge i planificació escolar per evitar la gentrificació i demana que l'equitat educativa sigui el principi rector de les polítiques urbanes.
Entre les mesures proposades, els investigadors destaquen l'expropiació de sòl urbanitzable, la rehabilitació d'habitatges, la promoció del lloguer social i la regulació del lloguer turístic.
Així mateix, en matèria educativa, recomanen reduir la sobreoferta de places escolars, revisar la zonificació, reforçar els criteris de proximitat i impulsar la cohesió dins de les escoles.