Aquesta és la nova targeta del metro de Barcelona que planteja el Govern per al món del lleure educatiu
La Generalitat reconeix la tasca dels esplais, caus i casals i respon a una reivindicació històrica del sector
Relacionat: Barcelona ampliarà la línia exprés X1 fins a la Zona Universitària: dates, recorregut i detalls
Notícies relacionades
El Govern es compromet a impulsar la T-Lleure, una targeta de transport reivindicada pel lleure educatiu català, com a part de la seva fulla de ruta per protegir i reforçar el sector.
El futur títol de mobilitat permetrà als grups com els 'caus', 'esplais' i 'casals' utilitzar la xarxa de transport públic com el metro o l'autobús de Barcelona, així com Rodalies, ja que actualment és un dels factors que més encarix l'organització d'activitats fora del municipi, especialment en zones rurals, segons ha apuntat el Govern en un comunicat.
La mesura, ha assenyalat l'Executiu de Salvador Illa, s'emmarca en la línia prioritària de desburocratització per simplificar els tràmits de subvencions, harmonitzar les convocatòries entre administracions i fomentar eines digitals per alleugerir la càrrega dels voluntaris.
Primera fulla de ruta
El Govern ha aprovat aquest dimarts, 26 de maig, l'Estratègia de reconeixement del lleure educatiu de base associativa, voluntària i comunitària a Catalunya 2026-2030, que s'ha elaborat conjuntament amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, les entitats municipalistes i les conselleries implicades.
És la primera vegada que Catalunya ofereix una fulla de ruta integral que reconeix la tasca educativa dels esplais, les agrupacions escoltes i els casals de joves, que acumulen una trajectòria de més de 125 anys.
Un de cada tres joves al territori forma o ha format part d'alguna d'aquestes entitats de lleure educatiu.
Nens en una escola
El projecte contempla, a més, la creació del servei Centre de Recursos per a l'Associacionisme Juvenil (CRAJ), que servirà per donar suport tècnic a les federacions i entitats.
Set eixos
Els set eixos de l'estratègia abasten des del diàleg amb les administracions, la sostenibilitat dels espais naturals i públics, la promoció del català, finançament per a les entitats, el lideratge juvenil i la generació de coneixement.
Així mateix, un dels pilars es basa en garantir que cap infant o jove quedi exclòs del lleure per raons econòmiques, socials, culturals o territorials.
