El setge judicial a la multireincidència dispara les condemnes un 40% a Barcelona

El setge judicial i institucional contra la multireincidència a Barcelona comença a mostrar resultats tangibles.

El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha anunciat aquest divendres, 24 d’abril, un augment "exponencial" de les sentències dictades contra delinqüents reincidents a la capital catalana: durant l’últim any s’han registrat 1.380 condemnes més que el 2024, cosa que es tradueix en un increment del 40%.

Aquestes dades s’han donat a conèixer durant la presentació del balanç del Pla de Xoc contra la Multireincidència al Palau de la Generalitat, un acte que ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i els consellers de Justícia i Interior, Ramon Espadaler i Núria Parlon.

Així treballa la nova unitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona per combatre la multireincidència

Agilització de la justícia i reforç als tribunals

Un dels principals colls d’ampolla per combatre els furts reiterats a Barcelona era el col·lapse judicial.

Agent de la Guàrdia Urbana en una imatge d'arxiu / AJ BCN

Segons ha detallat Bolaños, les mesures implementades després de l’acord entre Govern, Generalitat i Ajuntament vigent des del març de 2025 han tingut un impacte "immediat" en els temps de resposta.

Aquesta agilització del sistema judicial s’ha traduït en una notable reducció de les esperes, aconseguint que els judicis ràpids triguin ara quatre mesos menys a assenyalar-se, passant d’un retard inicial de 18 mesos a 13. Aquesta millora en els temps de resposta ha estat possible gràcies a l’ampliació dels recursos judicials, concretament amb la posada en marxa de quatre jutjats penals de reforç destinats específicament a aquest tipus de vistes, juntament amb l’obertura d’un tercer jutjat de guàrdia.

"No volem utilitzar la seguretat per assenyalar cap col·lectiu, per sembrar odi, per generar desafecció. Volem fer el contrari. Volem fer política eficaç en matèria de seguretat per garantir la convivència. Ens allunyem de discursos i d’eslògans que siguin fàcils i que són estèrils. El que volem és fer la nostra feina i fer-la bé, no contra ningú, no assenyalant ningú", ha subratllat.

Ja és oficial: el Senat dona llum verda a la nova llei de multireincidència amb més controls per als migrants

Reformes legals: mòbils, estafes i ordres d’allunyament

El ministre ha posat en valor que el desplegament de mitjans ha anat acompanyat de reformes legislatives dissenyades per endurir el càstig a la multireincidència.

El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños LORENA SOPENA-EUROPA PRESS

A la modificació del Codi Penal de 2022 —que ja castigava com a delicte menys greu l’acumulació de tres furts— s’hi suma una reforma recent, vigent des de fa unes setmanes.

Aquesta nova actualització legal introdueix eines clau per combatre la multireincidència.

Entre elles, destaquen les mesures cautelars reforçades, que permeten als jutges imposar ordres d’allunyament per impedir que els acusats puguin tornar a les zones on cometen els furts.

Els jutges de Barcelona ja apliquen la llei contra la multireincidència: prohibeixen a un lladre de cotxes apropar-se a l'Aeroport

Així mateix, s’incorporen nous agreujants que castiguen amb més duresa l’estafa lleu reincidents i introdueixen una penalització específica pel robatori de telèfons mòbils.

Finalment, la normativa fomenta l’acció municipal habilitant els ajuntaments perquè puguin exercir l’acció penal directa en aquest tipus de procediments.

Convocatòria històrica de jutges i millor coordinació policial

En l’àmbit policial, el pla de xoc ha permès que la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) tingui accés directe a la base de dades d’antecedents penals dels detinguts.

Aquesta eina informàtica a la qual ja s’han adherit més de 60 municipis a tot Espanya permet als agents saber a quin jutjat exacte han de conduir els arrestats, optimitzant el flux de treball.

Una imatge dels Mossos d'Esquadra en una imatge d'arxiu METRÓPOLI

Finalment, Bolaños ha remarcat que les reformes al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) "no poden tenir efectes si no s’acompanyen de mitjans materials i humans".

Per això, ha recordat que es durà a terme una macroconvocatòria històrica de 700 places per al sistema judicial.

De les 500 places destinades a jutges, 91 s’assignaran a Catalunya aquest mateix 2025 i altres 90 el 2026.

A més, el proper dilluns s’anunciaran 200 noves places estatals per a fiscals, amb l’objectiu d’abordar d’arrel el dèficit estructural que arrossega l’administració de justícia.

"Ho farem durant tres anys seguits i el nombre de places en els anys següents per a Catalunya serà un nombre similar", ha anunciat el ministre.