Els vigilants municipals, un "forat negre" en la seguretat de Catalunya: "Quan interessa som policies i quan no, simples agutzils"
Uns 500 agents donen cobertura a 350.000 habitants en municipis sense Policia Local, denunciant desprotecció, manca de formació i precarietat extrema
Relacionat: Policies locals "low cost" a Catalunya: el risc de la figura de l'interí en la seguretat local
En l'arquitectura de la seguretat catalana existeix una peça que grinyola: la dels guardes o vigilants municipals. Es tracta d'uns 500 agents repartits en 150 municipis petits (i no tan petits) que assumeixen funcions policials sense les garanties, el sou ni la protecció d'una Policia Local.
"Som la guàrdia pretoriana dels alcaldes. Ens fan servir com a policies quan els interessa, però ens tracten com agutzils", denuncien a Metrópoli des de l'Associació de Guàrdies, Agents i Vigilants Municipals de Catalunya.
Vigilants municipals a l'ISPC
El "truc" dels ajuntaments
La llei estableix que els municipis que no poden costejar una Policia Local --que requereix un mínim de 12 agents, servei 24 hores i base operativa-- poden tenir guardes municipals. Tanmateix, el col·lectiu denuncia que ciutats de fins a 8.000 habitants, com Centelles, mantenen aquesta figura per dos motius: estalvi pressupostari i control polític.
Un vehicle de la Guàrdia Municipal de La Canonja
"A un Policia Local no li demanaràs que faci funcions que no li pertoquen, però a un guarda municipal sí, perquè els alcaldes els tenen més agafats", expliquen representants de l'associació. "Donem cobertura a uns 350.000 habitants en cossos que a vegades són d'un sol agent i d'altres de 12. Som en pobles com Viladrau, que a l'estiu multiplica la seva població però no pot complir els requisits de la Generalitat per ser Policia Local", afegeixen.
Aquesta manca d'estructura professional es tradueix en salaris que, en alguns casos, amb prou feines arriben als 1.100 euros per jornades de dimarts a diumenge. "Quan interessa som policies i quan no, simples agutzils".
Contractacions irregulars
A aquesta precarietat s'hi suma la irregularitat en la contractació. "Molts ajuntaments contracten vigilants com a personal laboral i això és il·legal; per ser agent de l'autoritat i poder denunciar, has de ser funcionari de carrera o interí", denuncien els vigilants municipals.
Aquesta manca d'estatus administratiu es tradueix en condicions pèssimes: seus precàries, sense vestidors ni guixetes, i una classificació com a "personal no qualificat" que els impedeix accedir a la jubilació anticipada. Un dret que la Seguretat Social els denega sistemàticament tot i realitzar funcions de risc.
Dos vigilants municipals a l'ISPC
Inseguretat física i jurídica
La paradoxa és total: aquests vigilants estan regulats per la Llei de Policies Locals --article 13 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol-- i se'ls aplica el seu règim disciplinari, però se'ls nega l'accés a bases de dades de seguretat i, des de 1991, no poden anar armats.
Sovint operen sols en pobles on la població es multiplica a l'estiu, enfrontant-se a baralles, robatoris o accidents en patrulles unipersonals. Com que no són reconeguts en ocasions com a agents de l'autoritat per algunes comissaries, les agressions que pateixen no sempre acaben amb l'agressor detingut.
Vigilants municipals en formació al municipi d'El Catllar, a Tarragona
Pel que fa a la formació, aquesta és mínima: mentre un mosso o un policia local passa un any formant-se a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), un vigilant municipal rep un curs de tot just 103 hores. "És una incongruència. Fins i tot la nova llei de pobles rurals de 2024 diu que en municipis de menys de 3.000 habitants la seguretat la porten els Mossos d'Esquadra, però on hi ha vigilants, aquests han d'actuar amb el seu suport. Com ho fem sense recursos ni seguretat jurídica?", es pregunten.
Un model en vies d'extinció
Catalunya és, juntament amb Andalusia i Galícia, de les poques comunitats que encara mantenen aquesta figura. El col·lectiu demana una solució definitiva: la reconversió total a Policia Local o la seva desaparició. "No podem donar un servei de policia a mitges tintes", sentencien des del col·lectiu.
Vigilants municipals durant la DANA de València
Aquesta frustració professional és "brutal". Els vigilants denuncien que se'ls exigeix una responsabilitat extrema sota l'amenaça d'incórrer en un delicte d'omissió del deure si no acudeixen a una trucada de mossos, però se'ls manté com la "policia low cost" del sistema català. "Catalunya s'està quedant enrere; mentre altres comunitats ja han abolit aquesta figura, aquí els ajuntaments no paren de crear cossos de guardes municipals per pur control polític", conclouen.
