Aurora Trigo, professora en vaga a Barcelona: "Ens han fet una proposta salarial que és un insult"

El matí primaveral ha impulsat una mobilització que ja s'esperava multitudinària. Més de 8.000 professors, segons dades de la Guàrdia Urbana, han inundat la capital catalana per reclamar al govern de la Generalitat que faci marxa enrere i es torni a asseure a negociar amb les formacions sindicals, ja que se senten insultats per l'acord assolit amb CCOO i UGT.

Una nova 'marea verda' catalana, que ha unit, per afectació i solidaritat, tota la comunitat educativa pública. Reclamen millors salaris i ràtios professor/alumne més baixes. El que està en joc és la qualitat de l'ensenyament a les aules no només de Barcelona, sinó de tota la Comunitat Autònoma. Entre ells, hi ha Aurora Trigo, professora d'Economia i delegada sindical de Professors de Secundària (Aspepc.sps). Aquest dilluns ha anat a cridar a la plaça de Sant Jaume en el que ha estat una primera jornada de vaga.

D'entre tots els manifestants, una dona subjecta una pancarta que diu "amb aquesta ajuda no em dóna ni per pagar-me el psicòleg". No és banal. Trigo explica en declaracions a Metrópoli que l'"acord històric" que el govern ha signat amb CCOO i UGT suposa una pujada salarial de 56 euros mensuals. Més o menys, és el que costaria a la capital una única cita d'entre 45 minuts i una hora amb un professional de la salut mental.

Professora d'Economia a l'institut Pere Calders de Cerdanyola del Vallès i amb gairebé dues dècades d'experiència, considera que la proposta de l'Executiu, "és un insult a la nostra dignitat". "En els últims 15 anys, per la inflació, hem perdut prop del 25% del nostre poder adquisitiu", assevera. Això és, potser cobren el mateix i fins i tot més, però els diners donen per molt menys i, en conseqüència, el nivell de vida baixa.

Sous baixos

Ella encara es considera relativament afortunada. Els seus 18 llargs anys a la professió, la seva formació amb carrera i màster i la quantitat de triennis i sexennis acumulats "quan encara pagaven aquests últims", li han generat un sou amb el qual es pot viure. No obstant això, té "una hipoteca i dos fills", per la qual cosa no li són aliens els maldecaps que les famílies passen per arribar a final de mes.

Tanmateix, un professor de primària novell pot guanyar, a la pública, prop de 1.500 euros al mes mentre la vida segueix encarin-se. "Se'ns està abaixant el salari cada any en termes reals i és una professió que s'està empobrint", sentencia.

El que sí que puja, observa, són les dificultats a les aules. "Tenim un problema de disciplina. Les ràtios són molt altes i l'alumnat puja de curs amb problemes de disciplina cada cop més greus. A Catalunya no som autoritat pública; si arribem a un judici, no som ningú. Moltes vegades les direccions donen més suport a la versió de l'alumne i de la família que a la del mateix professor. No ens sentim recolzats", critica.

"No puc ensenyar Economia perquè he de fer de monitora"

Això s'alimenta amb les noves metodologies aplicades a l'ensenyament. "Ara es treballa molt per projectes i per àmbits. En comptes d'ensenyar l'oferta, la demanda o la nòmina, he de fer jocs perquè s'ho passin bé. Els estem infantilitzant i creant persones que no tindran els recursos suficients per ser bons professionals el dia de demà. No puc ensenyar economia perquè he de fer de monitora", lamenta.

"Han d'escoltar els professors, asseure's a negociar amb la part social i pactar un augment salarial del 25%", opina. "Això no seria un augment real, sinó una compensació per quedar-nos igual que el 2010 en termes reals", és a dir, recuperar aquest poder adquisitiu perdut.

Vagues i manifestacions

No sense certa acidesa, conclou: "Com a economista, si m'hagués dedicat a una altra cosa guanyaria molt més". Ara, només li queda unir-se a la resta de companys de professió que han vist insuficients els 2.000 milions d'inversió anunciats pel govern. Després d'una primera jornada de manifestacions, els proxims 17, 18 i 19 de març els docents es concentraran per separat arreu de Catalunya.

El divendres, 20 de març, tanmateix, es planteja com un dia decisiu amb una gran manifestació unitària a la capital catalana. Aquell dia, rebran reforços pels companys del Personal d'Atenció i Serveis (PAS) i del Personal d'Atenció Educativa (PAE). Són els conserges, personal de secretaria, monitors de menjador i d'activitats, entre d'altres. Però també acudiran a la cita les educadores de les escoles infantils catalanes, unides sota la Plataforma 0-3.

Des de la primera classe fins a l'última, des d'abans del parvulari fins al batxillerat, tots els docents han unit forces per plantar cara a una administració que, a la vista està, ha ofès els seus treballadors i s'ha posat cara a la paret a l'hora d'encaixar la disconformitat del sector.