Estirada d'orelles a l'Ajuntament de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment una demanda contra el consistori de la capital catalana per l'expropiació del pàrquing del passeig de Sant Joan destinat a ampliar els espais de l'escola 9 Graons de l'Eixample.
Ubicat als números 122-124 de la cèntrica avinguda de la ciutat, el consistori va culminar l'expropiació de l'immoble el juliol de 2022 per un preu de 714.541 euros. A aquesta xifra, l'Ajuntament, liderat en aquell moment per Ada Colau, ja li havia restat 44.064 euros en concepte de les futures obres d'enderroc.
Tanmateix, el màxim òrgan judicial autonòmic ha declarat il·legal la rebaixa i ha considerat que no s'havien d'haver deduït els costos d'enderroc de les edificacions. En conseqüència, el TSJC ha ordenat que es revisi el preu per incorporar les despeses restades al justipreu pagat als antics propietaris de l'immoble, que estava destinat a un pàrquing.
Interior del pàrquing del passeig Sant Joan
Sense empara legal
El tribunal es recolza en la jurisprudència de la mateixa sala per estimar el recurs de l'antiga propietat. En la seva resolució aclareix que la decisió del consistori "no té empara legal" perquè és "una fórmula que no recull el Reglament de valoracions de la Llei del Sòl".
"La valoració del justipreu s'ha d'ajustar a l'estat i a les circumstàncies relatives al bé objecte de valoració", apunta la sentència, que afegeix a més que es produeix "una distorsió del mètode valoratiu aplicable".
"No es poden introduir de manera indirecta, com succeeix en aquest cas, minusvaloracions o sobrevaloracions que no estiguin expressa o implícitament previstes en la regulació aplicable", sentencia.
Fonts municipals consultades per Metrópoli han assegurat que no es recorrerà la resolució judicial tot i ser desfavorable a l'Ajuntament. "S'està esperant que sigui ferma", apunten. Les mateixes fonts asseguren que es procedirà al pagament de la quantitat que es va descomptar en el moment de l'expropiació.
Pati actual de l'escola 9 Graons
Quatre anys per expropiar-lo
Els fets es remunten a 2018, quan l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la regulació de diversos sòls d'equipaments urbans a l'àmbit del Districte de l'Eixample.
Una de les finques afectades pel planejament era la ubicada al passeig Sant Joan objecte de sentència per part del TSJC. L'expropiació va culminar el 2022 després d'"un llarg procés", tal com va assegurar el mateix Ajuntament en un comunicat.
El pàrquing va arribar a acumular queixes per part dels pares i famílies dels alumnes, que alertaven del possible impacte en la salut dels menors per les partícules que podien desprendre's de les cobertes de fibrociment de l'immoble, un material cancerigen. Tanmateix, l'Ajuntament va descartar aquesta possibilitat emparat en les diferents proves i mesuraments que s'havien dut a terme arran de les queixes i fins a la negativa que els seus fills sortissin a jugar al pati de l'escola. El Consorci va arribar a clausurar el pati del centre durant dues setmanes i mitja per fer les proves.
Interior del pati de l'escola 9 Graons de Barcelona el 2022
Un cop expropiat, el consistori va dur a terme les obres de desamiantatge i enderroc, abans de destinar-lo a l'ampliació del centre educatiu modular, inaugurat durant l'any 2017-2018.
El tribunal rebutja la resta de reclamacions
Si bé el TSJC ha estimat les peticions dels antics propietaris pel que fa al descompte de l'enderroc, en la sentència, el tribunal rebutja la resta de reclamacions.
En primer lloc, els expropiats exigien elevar el justipreu total fins als 874.147 euros, una pretensió que la sala descarta perquè en la seva fulla d'apreci inicial només havien taxat el recinte en 818.000 euros. Els magistrats recorden que aquestes valoracions prèvies marquen el límit legal i que els tribunals "no poden donar més del sol·licitat pels expropiats i menys del que ofereix l'Administració".
Escola 9 Graons de Barcelona / AJUNTAMENT DE BARCELONA
Tampoc accepta el TSJC la intenció dels propietaris de valorar el passadís d'entrada al pàrquing com si fos un local comercial estàndard per encarir la factura. Els antics propietaris van aportar estudis de mercat d'altres locals de la zona, però la sentència desmunta aquesta comparativa argumentant que les mostres aportades "es refereixen a locals comercials amb aparadors, paviments ceràmics, lavabos", mentre que l'espai expropiat és simplement un "local d'accés a aparcament, que està condicionat amb paviment apropiat per al seu ús d'aparcament, sense lavabos ni aparadors".
Finalment, la sala avala els mesuraments de superfície fets pel Jurat d'Expropiació i rebutja la reclamació dels expropiats, que asseguraven que l'accés tenia més metres quadrats dels comptabilitzats.
El tribunal tanca aquest punt donant la raó a l'Administració, argumentant que la versió dels propietaris manca de proves "ja que no es presenta topogràfic que ho contradigui, ni tan sols plànol amb els mesuraments".