La Càtedra Barcelona Estudis d'Habitatge situa el lloguer, la propietat i la salut al centre del segon Congrés Internacional d'Habitatge i Ciutat
El programa abordarà temes com el mercat del lloguer, la concentració de la propietat, la relació entre habitatge i salut i els instruments per donar resposta a les necessitats residencials
El mercat del lloguer, la concentració de la propietat i la relació entre precarietat residencial i salut seran alguns dels eixos del II Congrés Internacional d'Habitatge i Ciutat, que organitza la Càtedra Barcelona Estudis d'Habitatge (CBEH) els dies 23 i 24 de novembre a Barcelona.
La trobada abordarà també la gentrificació, el sensellarisme i les necessitats residencials vinculades a l'envelliment, i examinarà instruments jurídics, polítiques públiques i models d'accés a l'habitatge.
El congrés vol aportar coneixement rigorós a un debat que afecta l'economia de les llars, les condicions de vida i la cohesió dels barris. El programa combina investigacions sobre Barcelona i el seu entorn metropolità amb aportacions internacionals, per contrastar diagnòstics i explorar respostes des del dret, l'economia, les ciències socials, l'arquitectura, l'urbanisme i la salut.
Quines necessitats d'habitatge genera l'evolució demogràfica? Com es relacionen l'oferta i la demanda a l'àrea de Barcelona? Com s'estructura la propietat dels habitatges de la ciutat? El congrés abordarà aquestes qüestions amb investigacions sobre el cicle demogràfic i les necessitats habitacionals a la Regió Metropolitana, el mercat del lloguer i la concentració de la propietat. L'objectiu és posar en relació dimensions que sovint es tracten per separat en el debat públic.
Les sessions permetran aprofundir en el paper dels diferents actors del mercat residencial, amb aportacions sobre la Sareb, els fons d'inversió i els gestors d'actius en relació amb les hipoteques fallides. També s'examinarà la consideració de l'habitatge com a servei d'interès general. Aquest conjunt de treballs oferirà elements per analitzar les dificultats d'accés, el funcionament del mercat i els instruments d'intervenció pública.
Pressió residencial i salut
La relació entre habitatge i salut serà un altre dels focus del congrés. El programa inclou investigacions sobre l'associació entre la càrrega econòmica de l'habitatge i la salut de les persones que viuen de lloguer a la Unió Europea, amb dades de 2022, i sobre la relació entre precarietat residencial i salut autopercebuda a Espanya. Aquestes aportacions permetran incorporar la perspectiva sanitària al debat sobre les dificultats residencials i les seves conseqüències en la vida quotidiana.
La transformació dels barris tindrà també un espai propi. S'abordaran l'habitatge de luxe i la cohesió social, la gentrificació, el turisme i els canvis en el dia a dia de Barcelona, així com les desigualtats territorials i la fragmentació socioresidencial. El programa inclou també una investigació sobre la quantificació de l'habitatge compartit a la ciutat, que contribuirà a aprofundir en les formes de convivència i les situacions residencials de les llars.
El sensellarisme s'analitzarà des de dues perspectives complementàries: els instruments normatius per protegir les persones sense sostre i sense habitatge, i les respostes vinculades a la convivència urbana. La participació d'entitats socials permetrà incorporar al debat el coneixement de les organitzacions que treballen directament amb les persones afectades.
Polítiques públiques
El congrés dedicarà diverses sessions als instruments de què disposen les administracions per donar resposta a les necessitats residencials. La governança metropolitana, l'equilibri entre quantitat i qualitat en les polítiques d'habitatge i el paper dels serveis socials seran alguns dels àmbits d'anàlisi. Una taula específica reunirà representants dels defensors del poble per tractar la garantia del dret a l'habitatge.
El programa abordarà també qüestions amb incidència directa en les relacions entre propietaris i llogaters, com les clàusules abusives en els contractes de lloguer i els mecanismes de resolució de conflictes. La renovació energètica dels edificis s'examinarà des del dret privat, incorporant així els reptes de la rehabilitació al debat sobre les polítiques residencials.
La fiscalitat, la propietat compartida i l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús tindran un espai propi, amb aportacions sobre els seus impactes socials, ambientals i econòmics. El congrés incorporarà també una perspectiva internacional sobre la participació de les persones llogateres a les entitats d'habitatge britàniques i els aprenentatges que aquesta experiència pot aportar a Catalunya.
Les necessitats residencials de les persones grans i el cohousing completaran el programa, juntament amb la col·laboració públic-privada en matèria d'habitatge. Aquestes sessions permetran explorar models que relacionen l'accés a l'habitatge amb les necessitats d'atenció, l'autonomia i les formes de convivència al llarg de la vida.