L'habitatge social és rendible. L'economista i presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, ho certifica: “La inversió en lloguer protegit i social està totalment assegurada”.
“Sembla que invertir en lloguer és risc assegurat”, explica, però des del seu punt de vista, l'arrendament compta amb molts avantatges.
En una intervenció aquest dimecres, 14 d'octubre, en el marc de la presentació pública de Genivs Insulae a Barcelona4Impact Week, l'experta en habitatge va assenyalar que el lloguer social disposa d'una demanda garantida total, ja que sempre hi haurà població vulnerable que necessiti un habitatge.
A més, va argumentar, és una demanda solvent i contrastada per les administracions públiques i les entitats del tercer sector. “L'inversor té garantia absoluta d'aquest retorn”, va afirmar.
(centre) Carme Trilla, economista i presidenta de la Fundació Hàbitat3 a la ponència organitzada per Genivs Insulae
"Insolvència zero"
Trilla va incidir que l'any 2007, quan exercia com a directora general i secretària d'Habitatge de la Generalitat, va crear juntament amb l'Institut Català de Finances (ICF) la línia de crèdit "més solvent de totes", amb la qual es van construir 30.000 habitatges de lloguer de protecció oficial gràcies al finançament del Banc Europeu d'Inversions (BEI).
“És una línia amb insolvència zero”, va assegurar, i va afegir que l'èxit dels préstecs demostra la clara rendibilitat de l'habitatge de lloguer social.
En la mateixa línia, el director d'inversions de la societat especialitzada en gestió de fons estatals Cofides, Raúl Sánchez, va argumentar que la seva tasca és demostrar que la inversió funciona. “Hem de trencar aquest relat i posar damunt la taula que el financer i el social donen més fortalesa als projectes i que són sòlids”, va explicar.
Habitatges de l'Illa Glòries
Llei de proveïdors socials d'habitatge
D'altra banda, Trilla, que actualment és assessora del Ministeri d'Habitatge, va desgranar algunes de les qüestions que estaven sobre la taula en la redacció del projecte de llei de proveïdors d'habitatge social.
En primer lloc, el decret Maricarmen estableix un termini de sis mesos per regular “la definició i el procediment de certificació o reconeixement” d'aquestes figures socials.
En aquest sentit, va indicar que el reglament reconeixeria com a proveïdors d'habitatge social tant a entitats sense ànim de lucre, com Hàbitat3, com a aquelles amb ànim de lucre limitat. En aquesta darrera categoria encaixaria un projecte com el de Genivs Insulae, un fons d'inversió de capital privat que promourà la construcció d'habitatges de lloguer social i compta amb entitats del tercer sector per gestionar els pisos, així com amb la col·laboració de les administracions públiques, que cediran sòl per desenvolupar les promocions.
Pisos industrialitzats del carrer del Marroc de Barcelona
Un cop estigui delimitat el concepte de proveïdor social, Trilla va explicar que el següent pas serà aprovar una fiscalitat específica per a aquests agents socials.
“El Reial decret llei parla de l'IVA al 4%, però gairebé no ens serveix perquè no afecta la construcció de l'habitatge, sinó la transmissió. Per tant, queda coix”, va esgrimir.
Finalment, la tercera pota de la futura legislació serà reivindicar “un esforç pressupostari important” per part de l'Estat per capitalitzar les organitzacions del tercer sector o fins i tot cedir-los patrimoni com passa a Londres. Segons va explicar, moltes d'aquestes entitats acumulen un nivell d'endeutament que limita la seva capacitat i que actua com un "sostre infranquejable" per al seu creixement.