Els habitatges de protecció oficial actuals disten molt de les promocions aixecades durant els anys 60 i 70, caracteritzades a Espanya per una arquitectura més austera i per l'ús de materials més senzills.
A Barcelona, bona part de les promocions públiques recents o pendents de construir incorporen patis interiors, cobertes accessibles amb vegetació, trasters o places d'aparcament. La Illa Glòries i la Illa Acer, les dues construccions més grans de la ciutat en aquesta modalitat, compten amb alguns d'aquests espais comuns.
A l'àrea metropolitana, a més, existeixen promocions d'habitatge protegit amb zones compartides menys habituals, com un hort a la promoció Turó del Sastre de Montgat, o piscina i solàrium en una promoció de Finestrelles, Esplugues.
Render de la piscina comunitària a la torre de VPO a Finestrelles
La promoció del carrer Oriol, al barri de Can Clota d'Esplugues, va un pas més enllà i compta amb piscina, pista de pickleball, gimnàs i una àrea de coworking.
La qualitat davant el preu
La raó per la qual han variat tant les construccions de VPO al país és que la qualitat dels habitatges lliures i els protegits és pràcticament la mateixa.
La CEO de Q Living Real Estate, Rosa María Gallego; el CEO de Lagoom Living, Javier Braza; i el conseller delegat de Culmia, Francisco Javier Pérez, van precisar al V Congrés Nacional d'Habitatge organitzat per l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) que sempre busquen la màxima qualitat possible en el disseny dels seus pisos socials.
A Culmia, per exemple, han incorporat coworkings i zones comunes, a més de recórrer a la construcció industrialitzada i a sistemes centralitzats de climatització per reduir els costos finals del lloguer.
Tanmateix, Gallego va ser més crítica. “Tot es tradueix en cost”, va assegurar.
No es tracta de fer habitatge low cost, va explicar, ja que les promocions tenen un nivell de qualitat que el capital estranger “al·lucina” amb els pisos socials espanyols.
La CEO de Q Living Real Estate, Rosa María Gallego; el CEO de Lagoom Living, Javier Braza; i el conseller delegat de Culmina, Francisco Javier Pérez; entre d'altres
“Hem d'optimitzar i ser sostenibles no només a nivell d'eficiència energètica sinó també ser sostenibles econòmicament”, va puntualitzar.
Per a Gallego, el lloguer assequible ha de trobar un equilibri entre la rendibilitat i l'estabilitat.
“Quan fem habitatge de lloguer assequible amb piscina, amb garatge, amb conserge, amb coworking… El lloguer i les despeses es disparen”, va argumentar.
El cost dels extres
El problema, segons la CEO de Q Living, és que els promotors es troben també amb una contradicció: si no inclouen determinats serveis en els seus dissenys, poden rebre crítiques per estar creant “guetos”. Una crítica que Gallego rebutja, ja que el que fan les companyies dedicades a promoure habitatge assequible és “solucionar un problema habitacional” que donarà cobertura al 80% de la societat.
“Quin és el tipus d'habitatge que hem de fer? El que el llogater pugui pagar”, va subratllar.
La CEO de Q Living Real Estate, Rosa María Gallego
Fer una piscina costa uns 40.000 euros i una pista esportiva uns 10.000 euros, segons va desglossar la CEO de Q Living. Però la despesa no acaba amb la construcció.
Cada any, els llogaters hauran d'assumir, segons els seus càlculs, uns 18.000 euros de manteniment de la piscina o 30.000 euros del servei de consergeria. “Això és el que hem d'aconseguir que sigui sostenible”, va afirmar.
A més, Gallego va destacar que el lloguer assequible és “el trampolí” dels ciutadans amb menys rendes per optar a la compra.
“Gairebé cap llogater esgota els set anys de contracte. Jo represento aquests anys en què han d'estalviar per comprar un habitatge”, va assegurar.
Gallego també va defensar augmentar l'oferta d'habitatge assequible i, per això, va defensar la necessitat d'atreure capital “d'una manera controlada i amb una rendibilitat segura, no alta, segura”.
Promoció d'habitatges protegits de la Illa Acer
Encariment de l'habitatge social
Les tres companyies van coincidir que invertir en habitatge és complicat, ja que existeixen altres segments que ofereixen una major rendibilitat.
Pérez va advertir que els tipus d'interès no han deixat de pujar des de la guerra d'Ucraïna i que abans es podia promoure lloguer assequible a 6 o 8 euros per metre quadrat.
En aquests moments, per tenir una rendibilitat es necessiten preus de 11 euros el metre quadrat. A això s'hi suma l'increment dels costos d'urbanització de les parcel·les.
En aquest sentit, Pérez va celebrar les subvencions existents a nivell estatal i les previstes en el Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, tot i que va advertir que es necessita molta més inversió pública, ja que la capacitat de les administracions per tirar endavant concursos de col·laboració públic-privada és “insuficient”.
El conseller delegat de Culmina, Francisco Javier Pérez
Així mateix, el CEO de Lagoom, Javier Braza, va afirmar que a les administracions encara els queda molt sòl per desenvolupar.
“No anem bé. Reclamem un pacte d'Estat des de fa anys. Traiem les ideologies…”, va defensar.