Fachada del Palau de Justícia, sede del TSJC y de la Audiencia de Barcelona / EUROPA PRESS
Economia

Majorel, condemnada pel TSJC a indemnitzar i millorar les condicions laborals dels treballadors de l'OMAC de Barcelona

Els 10 empleats a l'Oficina Multiserveis d'Atenció a la Ciutadania rebran un canvi de conveni, passant del de teleoperadors al d'oficines i despatxos, així com una indemnització conjunta de gairebé 35.000 euros per impagament de salaris.

Relacionada: Majorel planteja un ERO amb 347 acomiadaments entre la seva plantilla de Barcelona

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Els empleats que integren la Oficina Multiserveis d'Atenció a la Ciutadania (OMAC) de Barcelona canten victòria després d'haver derrotat als tribunals Majorel, el gegant dels call centers, en el marc d'un conflicte laboral per exigir un canvi de conveni col·lectiu.

Al llarg d'aquest estiu s'ha resolt un litigi de molts anys de durada gràcies a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que estimava parcialment les demandes dels treballadors. El darrer recurs de cassació presentat per l'empresa va quedar desestimat pel Tribunal Suprem a finals de juliol després de detectar defectes de forma greus.

Amb la desestimació i la devolució del testimoni al TSJC, que va fallar a favor de la plantilla el febrer de 2025, ja no hi ha opció a presentar més recursos i es ratifica la sentència del tribunal català.

La plantilla subrogada del servei municipal treballava des que es va obrir el centre al número 3 del carrer de Sant Miquel el 2021. L'empresa va posar sota el marc laboral dels call centers els 10 empleats. Aquests, però, van reclamar passar al d'oficines i despatxos, amb la millora econòmica que això implica.

Conveni de teleoperador sense funcions de teleoperador

La part demandant va argumentar que les característiques de la seva feina es basaven en l'atenció directa al ciutadà, personal, cara a cara, així com la tramitació d'expedients i formularis, entre altres qüestions. Paradoxalment, no tenien cap de les funcions d'un teleoperador.

La demanda es va produir després d'una acta de conciliació a la seu del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que es va saldar sense acord entre treballadors i empresa a inicis de 2023, així com una enèrgica recomanació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona a favor de la plantilla.

Treballadors municipals en una OAC /

Treballadors municipals en una OAC / AJUNTAMENT DE BARCELONA

La demanda va caure inicialment al Jutjat Social de Barcelona, que va fallar a favor de l'empresa. La representació legal de la plantilla va elevar l'assumpte al TSJC mitjançant un recurs. Aquest, finalment, va estimar no només el canvi de conveni, sinó també el pagament de més de 34.000 euros --repartits entre els treballadors-- en concepte d'impagament de salaris. El TSJC va calcular la diferència salarial entre el que percebien aquests empleats sota el conveni de Contact Center i el que haurien d'haver percebut sota el marc d'Oficines i despatxos.

Un servei municipal

Tanmateix, el tribunal va autoritzar l'empresa a compensar i absorbir els plusos específics que ja venien percebent sota el conveni de Contact Center.

El document fa jurisprudència: L'adhesió a un determinat conveni per part d'un treballador depèn exclusivament de les funcions que aquest realitza, i no de l'objecte social de l'empresa. Si bé l'activitat principal de Majorel és la de contact centers, va guanyar la gestió de l'OMAC de la capital catalana després de presentar-se a concurs públic la licitació del qual depenia de l'Ajuntament de Barcelona.

Ciutadans fan cua per poder iniciar els tràmits del procés de regularització extraordinària d'estrangeria

Ciutadans fan cua per poder iniciar els tràmits del procés de regularització extraordinària d'estrangeria LORENA SOPENA - EUROPA PRESS

Fonts de la plantilla han celebrat la resolució del litigi i la sentència per un conflicte laboral que s'ha allargat durant gairebé cinc anys, des que l'empresa es va fer amb la gestió del servei i en què han intervingut la Sindicatura de Greuges, el Departament d'Empresa i Treball i fins a tres organismes judicials: el Jutjat Social de Barcelona, el TSJC i el Suprem.