Com governar la massa verda per no morir de sequera ni de foc: l'aposta públic-privada del sector hídric
La indústria envasadora d'aigua mineral i l'administració local aborden a ‘Connexió Barcelona’ el repte urgent que suposa l'increment de la massa forestal no gestionada
Més entregues: Com governar la Gran Barcelona? L'aposta “públic-social-privada” per gestionar l'aigua, l'habitatge o la mobilitat
Notícies relacionades
Un enorme repte que requereix aliances entre diferents sectors. És el que proposa l'espai #ConnexiÓN Barcelona, en una nova sessió del videopòdcast organitzat per la consultora Harmon i Metrópoli, conduït pel soci de Sector Públic de Harmon, Pau Solanilla.
El sector de l'aigua mineral pot trobar solucions davant l'increment de la massa forestal no gestionada. El que està en joc, en un moment de canvi climàtic, és que les poblacions no pateixin ni per sequeres ni pels incendis, cada cop més freqüents. Com?
Solanilla debat amb Jordi Rotllán, alcalde de Sant Hilari Sacalm, i Xavier Civit, president de l'Associació Catalana d'Envasadors d'Aigua (ACEA).
Al centre hi figura el paper integral de l'aigua mineral subterrània i la massa forestal com a actius indissolubles de Catalunya. Després d'avaluar la puresa hidrogeològica, l'arrelament cultural i històric del termalisme i l'ocupació de qualitat en zones rurals, els ponents aborden el repte urgent plantejat per l'increment de la massa forestal no gestionada.
I, a través d'un enfocament indirecte, el diàleg evidencia com la indústria envasadora impulsa projectes pilot de crèdits climàtics, convenis de custòdia del territori i inversions en biodiversitat, consolidant una governança públic-privada imprescindible per prevenir incendis, protegir la recàrrega dels aqüífers i garantir la resiliència climàtica col·lectiva.
El valor de l'aigua de font
Rotllan, Solanilla i Civit, en el debat organitzat per Harmon i 'Metrópoli' Barcelona
Durant el diàleg, el president d'ACEA, Xavier Civit, exposa la rellevància de diferenciar clarament l'origen i les propietats de l'aigua mineral subterrània respecte a les aigües superficials que provenen de rius o embassaments.
Civit recorda que des de l'època romana es va identificar el valor curatiu i social d'aquestes fonts, les quals emergeixen del subsòl després d'un procés prolongat de filtració que les dota d'una composició mineral pura i única. Mentre que l'aigua de l'aixeta de la xarxa pública requereix tractaments químics per ser apta per al consum i la higiene personal, l'aigua mineral s'embotella en el seu estat natural directe.
Les dades que ofereix Civit impressionen. L'aigua dolça representa tan sols un 3% del total mundial (el 97% restant és salada), i d'aquest percentatge dolç, un 30% correspon a aqüífers subterrànies.
Tot i que la indústria de l'aigua mineral és quantitativament reduïda --amb un consum mitjà anual de 130 litres per persona, equivalent al consum d'un sol dia per persona a la xarxa de subministrament públic municipal--, la seva aportació qualitativa a l'àmbit de la salut és de primer ordre.
Pau Solanilla (Harmon) en un moment del debat a 'Metrópoli' Barcelona
L'alcalde de Sant Hilari Sacalm, Jordi Rotllán, aborda com la presència de fonts i deus com la cèlebre Font Picant va estructurar la identitat cultural i industrial del seu municipi des del segle XIX. Rotllán explica que l'auge dels balnearis va impulsar el fenomen de l'estiueig de l'època, atraient la burgesia tèxtil i el món cultural català, fet que va situar històricament aquestes poblacions rurals al mapa regional i internacional.
Crèdits climàtics
L'importància econòmica del sector és enorme. Segons les dades compartides per Civit, el sector genera uns 1.000 llocs de treball directes a Catalunya (5.000 a Espanya) i aplica un multiplicador d'entre 5 i 6 en llocs indirectes en logística i distribució. Això afavoreix directament la fixació de població jove als municipis d'interior, eleva la renda per càpita local i promou la inserció laboral femenina.
Però, què fer davant el creixement incontrolat de la massa forestal a Catalunya?, citant les declaracions del president Salvador Illa que assenyalaven un superàvit del 20% de superfície arbrada respecte als nivells òptims d'equilibri.
Civit afirma que la indústria envasadora està decidida a anar més enllà dels seus perímetres obligatoris de protecció per assumir compromisos d'abast col·lectiu en la gestió del bosc.
En aquesta línia, avança que el sector estudia un projecte pilot basat en crèdits climàtics que busca alinear les seves pràctiques amb el Pacte Verd Europeu, millorar la regulació hídrica dels sòls, reduir dràsticament el risc d'incendis i conservar la biodiversitat en zones clau com el Montseny, les Guilleries i la Garrotxa.
L'alcalde de Sant Hilari Sacalm, Jordi Rotllan, en el debat organitzat per Harmon i 'Metrópoli' Barcelona
Però, de qui són els boscos? Jordi Rotllán precisa que la major part dels boscos catalans són de propietat privada i que l'abandonament progressiu de l'agricultura ha fet inviable econòmicament la silvicultura tradicional.
Gestió ambiental
Davant una massa forestal poc productiva, però amb un alt risc ambiental, Rotllán insisteix que el sector públic ha de facilitar i incentivar marcs on l'empresa privada pugui invertir, utilitzant esquemes com la compensació d'emissions de carboni o les iniciatives promogudes per les diputacions de Barcelona i Girona.
Per detallar com es materialitza aquesta col·laboració en l'àmbit local, Jordi Rotllán cita l'experiència pionera impulsada a Sant Hilari Sacalm mitjançant un conveni a tres bandes entre l'Ajuntament, l'entitat de gestió forestal Selva i les empreses embotelladores. Mitjançant aquest acord, l'entitat forestal gestiona les finques privades adjacents a la planta envasadora per fomentar la biodiversitat i reduir la densitat vegetal de manera sostenible.
Xavier Civit, president d'ACEA, en una nova sessió de 'Connexió Barcelona' Barcelona
Es pot anar més enllà? L'alcalde destaca la figura dels convenis de custòdia del territori, mitjançant els quals la indústria compensa econòmicament els propietaris forestals privats perquè desisteixin d'aprofitaments agressius o deixin madurar rodals, preservant espais d'alt valor ecològic com els boscos de ribera.
Ambdós ponents conclouen que darrere d'una ampolla d'aigua mineral conflueixen la identitat cultural, la ciència hidrogeològica, la dinamització econòmica rural i una gestió ambiental preventiva imprescindible per a la resiliència climàtica del territori.
