Barcelona s'organitza en 10 districtes i 73 barris, cadascun amb característiques pròpies. Tanmateix, alguns destaquen especialment pel seu entorn, els seus serveis i la seva qualitat de vida, convertint-se en els més valorats tant pels veïns com per personatges coneguts.
Malgrat la seva fama internacional com a una urbs moderna, culturalment activa i atractiva per al turisme, la capital catalana arrossega importants desigualtats entre els seus barris.
La desigualtat a Barcelona no és només perceptible en el dia a dia: també es pot mesurar, i les darreres dades oficials ho confirmen. El 2022, Ciutat Meridiana --a Nou Barris--, el barri més pobre de la capital catalana, va registrar una renda mitjana d'11.789 euros per habitant.
A l'altre extrem, les Tres Torres --a Sarrià-Sant Gervasi-- va situar la seva renda mitjana en 41.430 euros, amb una diferència de 29.641 euros.
Aquesta distància econòmica reflecteix una fractura social que "divideix" la ciutat en dues meitats, amb grans diferències en condicions de vida, accés a oportunitats i dependència d'ajudes públiques.
Gairebé 30.000 euros de diferència entre extrems
Segons l'informe La renda de les llars a Barcelona 2022, elaborat per l'Oficina Municipal de Dades (OMD), la ciutat va tancar l'any amb una renda mitjana disponible per habitant de 22.994 euros, la qual cosa representa un increment del 4,9% respecte a l'any anterior.
Tanmateix, aquesta millora aparent queda anul·lada per la inflació, que el 2022 va ser del 7,6%. En termes reals, els barcelonins van perdre un 2,6% de poder adquisitiu.
Tot i això, la capital catalana es manté un 20% per sobre de la mitjana catalana, situada en 19.237 euros. La renda disponible, és a dir, els diners que queden a les llars després d'impostos i cotitzacions socials, s'ha convertit en un indicador clau per mesurar les desigualtats territorials.
Edificis del barri de Ciutat Meridiana, una de les zones on s'actuarà en el Pla de Barris 2025-28 de l'Ajuntament
Sarrià-Sant Gervasi, el districte més ric; Nou Barris i Ciutat Vella, els més pobres
Si s'analitzen les dades per districtes, Sarrià-Sant Gervasi encapçala la classificació amb una renda mitjana de 35.062 euros, un 52% superior a la mitjana de Barcelona.
A l'altre extrem es troben Ciutat Vella (16.838 euros) i Nou Barris (16.872 euros). La bretxa entre el districte més ric i els més pobres supera els 18.000 euros per habitant.
Només quatre districtes —Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, Eixample i Gràcia— estan per sobre de la mitjana de la ciutat. Els altres sis es troben per sota. A Gràcia, la renda és relativament homogènia entre barris, cosa que no passa a Les Corts o Sant Martí, on les desigualtats internes són més marcades.
Plaça d'habitatges entre els carrers Vallciver i Rasos de Peguera, a Ciutat Meridiana
Ciutat Meridiana: un barri nascut el 1963
Situat al districte de Nou Barris, Ciutat Meridiana va ser construït a la dècada de 1960 com a part d'un projecte d'habitatge social. En concret, es va aixecar en una zona on s'havia d'ubicar un cementiri el 1963.
Aleshores, Barcelona experimentava un creixement demogràfic accelerat, impulsat per la immigració procedent d'altres regions d'Espanya.
La ciutat necessitava urgentment solucions habitacionals i, com a resposta, van sorgir barris com Ciutat Meridiana, amb edificis de protecció oficial.
Formava part de Sant Andreu de Palomar: abans era un poble
Abans de la seva urbanització, els terrenys on s'assenta aquest barri formaven part de la quadra de Vallbona, un territori que pertanyia a l'antic poble de Sant Andreu de Palomar.
Amb el temps, Sant Andreu de Palomar va ser annexionat a Barcelona i les seves antigues terres es van integrar en el creixement urbà de la ciutat.