Instal·lar un ascensor en una comunitat de propietaris és una de les decisions que més conflictes genera. No només pel cost --que pot situar-se entre els 12.000 i els 35.000 euros o més, segons l'edifici--, sinó també per l'espai disponible.
Aquí entra en joc la Llei de Propietat Horitzontal, que contempla una possibilitat poc coneguda: un veí pot veure's obligat a cedir part del seu habitatge o local.
Quan un veí ha de cedir part del seu habitatge
La llei ho permet, però no en qualsevol cas. Només passa quan no existeix una altra solució tècnica viable per instal·lar l'ascensor.
És a dir, si no cap al buit de l'escala, no es pot col·locar al pati interior ni a l'exterior de l'edifici, la comunitat pot ocupar una petita part d'una propietat privada.
Ara bé, aquesta mesura està molt limitada. L'ocupació ha de ser la mínima imprescindible, no pot afectar l'habitabilitat de l'habitatge i ha d'estar plenament justificada.
Blocs a Barcelona en una imatge d'arxiu
A més, el propietari afectat ha de rebre una compensació econòmica.
Aquest tipus de situacions és més freqüent en edificis antics, especialment en nuclis urbans, on les construccions no estaven pensades per incloure ascensors.
Instal·lació obligatòria en determinats casos
Més enllà de l'espai, la llei també regula quan instal·lar un ascensor deixa de ser una opció i passa a ser una obligació.
Des de 2021, la comunitat ha de dur a terme la instal·lació si a l'edifici hi viu, hi treballa o hi presta serveis una persona amb discapacitat, mobilitat reduïda o major de 70 anys.
En aquests casos, l'accessibilitat prima per sobre de qualsevol altra consideració, i la comunitat no s'hi pot negar.
Auxiliar de geriatria
Què passa amb el cost
La normativa també estableix límits econòmics.
Si l'import que ha d'assumir cada veí --un cop descomptades les ajudes-- no supera l'equivalent a dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes, l'obra es pot executar sense necessitat de votació.
Si se supera aquesta quantitat, la instal·lació continua sent obligatòria, però l'excés l'assumeix qui l'hagi sol·licitat.
Quan no existeix aquesta obligació directa, n'hi ha prou que la majoria de propietaris voti a favor per aprovar la instal·lació.
Qui ha de pagar l'ascensor
Un dels dubtes més habituals té a veure amb el repartiment del cost.
Un ascensor instal·lat a la façana d'una comunitat de veïns
Com a norma general, tots els propietaris han de contribuir segons el seu coeficient de participació, inclosos els de locals o habitatges a la planta baixa.
Encara que no utilitzin l'ascensor, es considera un element comú que revaloritza l'edifici.
Només en casos molt concrets --si així ho recullen els estatuts-- alguns veïns podrien quedar exempts.
Què passa si un veí no paga
Quan un propietari es nega a abonar la seva part, la comunitat pot reclamar el deute per via judicial, com passa amb qualsevol despesa comunitària.
En alguns casos, també s'han aplicat solucions alternatives, com limitar l'ús de l'ascensor a qui sí que ha contribuït, encara que no és l'opció més habitual.