Pèrdua d'identitat, tancament de negocis i habitatges insuficients per a tothom. El sector professional alerta que la preservació de l'ús residencial dels edificis podria comportar el tancament massiu de despatxos d'advocats, estudis d'arquitectura i consultes sanitàries.
La preocupació neix de la recent Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de Barcelona, aprovada provisionalment pel ple, que prioritza l'ús residencial per sobre d'altres.
La norma, impulsada pel Govern local, es va modificar amb la finalitat d'aplanar el camí per a una futura limitació del lloguer de temporada a la ciutat.
El nou text diferencia entre immobles unifamiliars i plurifamiliars i fixa el seu ús habitual i permanent sense permetre restriccions a les zones on està establert.
Així mateix, fomenta i promou els habitatges als pisos superiors per facilitar el trasllat d'activitats comercials a les plantes baixes.
Una realitat molt present al centre de Barcelona, especialment a la Dreta de l’Eixample, on abunden els apartaments destinats a activitats professionals.
Vista aèria del districte de l'Eixample de Barcelona
Mixtura d'usos
“Al centre hi ha molt pocs edificis d'oficines. No serveixen per donar resposta a tota la demanda d'oficines que concentra si haguessin de ser traslladades”, destaca l'advocada del bufet AM2 legal, Marta Martín.
El teixit comercial, argumenta la lletrada, també se'n veuria afectat, ja que perdria part de la clientela que cada dia baixa al centre de la ciutat.
“Barcelona perdria la seva identitat”, afirma. L'Eixample, igual que altres capitals europees, gaudeix de la barreja d'usos que el caracteritza.
“En el moment en què ja no té mix d'usos i només disposa d'ús residencial, es converteix en un barri residencial, però ja no és el centre d'una ciutat”, assevera l'advocada.
Girafa de la Rambla Catalunya a la Dreta de l'Eixample
Per a Martín, transformar els usos dels pisos per a l'habitatge habitual no solucionaria el problema d'accés a l'habitatge.
“No hi ha prou pisos per a tothom i hem de ser conscients que ha de prevaldre el mix d'usos, si no, on anirà l'activitat professional i comercial? L'Ajuntament també hi perdria”, subratlla.
Infravivenda en locals comercials
El sociòleg Javier Gil, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i un dels fundadors del Sindicat de Llogateres, afirma en declaracions a Metrópoli que “és positiu” que els habitatges es transformin en llocs on viure i que es traslladin els serveis als locals comercials.
Tot i així, concorda amb la idea que l'Eixample necessita la barreja d'usos i activitats perquè no només la fa més segura, sinó "més rica".
“Que hi hagi activitat econòmica, residencial, d'ofici és molt positiu, així com que hi hagi gent el més variada possible de la major posició socioeconòmica”, explica.
De la mateixa manera, el sociòleg va més enllà i aposta per restringir la infravivenda als baixos comercials.
El sociòleg i investigador del CSIC, Javier Gil
La norma no prohibeix cap ús
L'Ajuntament de Barcelona va encarregar al professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona (UB) Domènec Sibina un informe per estudiar la viabilitat de la MPGM abans de la seva aprovació.
Sibina va elaborar una anàlisi jurídica que avala la modificació en la seva totalitat i conclou que no vulnera el dret a la propietat.
En una conversa amb Metrópoli, l'expert recorda que aquesta norma, per si sola, no prohibeix cap despatx ni obliga al trasllat immediat de cap activitat.
L'únic que fa és redefinir el concepte d'habitatge i especificar que l'ús habitual o permanent és preferent.
“Aquesta modificació no canvia cap qualificació d'ús terciari. Allà on podia haver-hi un despatx, continua sent així i així ho vam estipular a l'hora de contestar les al·legacions de molts col·legis professionals que estaven molt preocupats pel gest”, aclareix.
Edifici Estel de Barcelona, ubicat a l'Eixample
D'altra banda, la reforma dona ales a l'Ajuntament per establir regulacions futures a usos diferents dels de l'habitatge.
El jurista argumenta que el consistori podria limitar, per exemple, el 10% dels despatxos en una zona determinada o negar l'obertura de noves oficines a través d'una ordenança o un pla especial.
Ja es podia fer amb el 30%
No obstant això, Sibina recorda que encara no s'ha plantejat res al respecte.
“És més, la reserva del 30% d'habitatge protegit a la ciutat ja contempla que l'Ajuntament pugui aprovar limitacions a la implantació d'usos diferents dels de l'habitatge permanent. I en set anys no ho han fet”, destaca.