Barcelona, al capdavant de les grans ciutats espanyoles amb més compradors d'habitatge estrangers

Barcelona és la capital de província amb més compradors estrangers d'Espanya. Segons un informe de la Cambra de la Propietat Urbana, un terç de les compravendes d'habitatge lliure realitzades entre novembre del 2024 i octubre del 2025 a la capital catalana les van fer persones o entitats de fora del país.

L'estudi, elaborat a partir de dades del Consell General del Notariat i de l'Estadística de Titulars i Propietats Cadastrals, situa Barcelona en la novena posició, darrere d'altres municipis costaners d'Alacant, Girona, Andalusia o les illes.

Montserrat Junyent, presidenta del COAPI de Barcelona: “Els pisos turístics que s'eliminaran el 2028 acabaran al mercat de venda”

Tanmateix, la següent capital de província que apareix a la llista és Màlaga, en la posició 12, amb un 15% de compradors estrangers, i Madrid no apareix fins a la posició 14, amb un 14%, menys de la meitat que el 33% registrat a Barcelona.

En ple debat sobre la limitació de la compra especulativa d'habitatge que el Govern i els comuns volen impulsar, l'estudi de la Cambra de la Propietat Urbana pretén aportar una anàlisi sobre la concentració de la propietat a Espanya.

Municipis costaners i turístics

Les sociòlogues Anna Gracián i Carla Gómez, autores del document, afirmen que la compravenda per part d'estrangers és clarament predominant als municipis turístics i costaners.

Adeje, a Tenerife, és el que té el percentatge d'adquisicions més alt, amb un 82%; seguit de Torrevella (Alacant), amb un 79%; i Roses (Girona) i Calvià (Mallorca) amb un 70%.

Vista panoràmica de la platja de la Barceloneta istock

Segons les autores, aquestes poblacions reflecteixen mercats fortament vinculats a la segona residència i a la demanda internacional de caràcter vacacional.

Per això, el percentatge d'estrangers no residents que han comprat habitatges és molt superior al dels compradors de fora del país que sí viuen al poble o la ciutat.

“La demanda internacional combina, d'una banda, processos d'integració residencial vinculats a la immigració i, de l'altra, una demanda externa més vinculada a l'oci, la inversió i la segona residència”, conclouen.

Percentatge de compradors estrangers a Barcelona Cambra de la Propietat Urbana

Estrangers residents

Barcelona, segons les dades, té més demanda del primer grup d'estrangers. Un 80% dels compradors no espanyols resideixen a la ciutat, davant del 17% que adquireixen habitatges com a segona residència o un actiu d'inversió.

En aquest sentit, l'informe recull que, en general, els compradors estrangers realitzen les operacions a preus superiors als nacionals.

En el primer semestre del 2025, el preu mitjà pagat pels compradors estrangers es va situar en 2.417 euros el metre quadrat, mentre que els espanyols van registrar un preu de 1.809 euros.

Al seu torn, els estrangers no residents són els que més estan disposats a pagar, amb valors mitjans de 3.126 euros el metre quadrat, mentre que els que viuen al municipi se situen en un preu mitjà de 1.912 euros.

Blocs de pisos a Barcelona EUROPA PRESS

“Aquesta proximitat en els preus suggereix que els estrangers residents participen en el mercat de compravenda amb una lògica similar a la de la població nacional, vinculada principalment a l'accés a l'habitatge habitual i a processos d'assentament residencial estable, més que a estratègies d'inversió o ús ocasional”, afirmen.

Nacionalitat dels compradors estrangers

El percentatge d'estrangers residents a Catalunya s'ha triplicat des del 2007, segons la Cambra, a causa dels fluxos migratoris que han afavorit l'assentament d'immigrants al territori.

Destaca especialment la nacionalitat marroquina, que és el primer col·lectiu en nombre de compravendes dins del segment de residents. Italians i romanesos, també amb una presència destacable, tenen un comportament similar.

Per contra, les nacionalitats europees com Regne Unit, Alemanya, França o els països nòrdics s'associen més a una demanda de segona residència, vacances o inversions patrimonials.

Carrer de Marià Aguiló, al Poblenou Arxiu

Més particulars que empreses

L'informe fa referència a un altre estudi realitzat per Òscar Gorgues, gerent de la Cambra, que recull les altes cadastrals a la ciutat de Barcelona.

Segons les dades presentades a l'informe, el 2025 hi havia 40.769 persones estrangeres titulars de 46.006 propietats.

Vuit de cada deu posseïen únicament una propietat, mentre que gairebé el 19% tenien entre dues i cinc habitatges.

Així mateix, hi ha 49 persones que posseeixen 344 pisos.

Distribució dels titulars d'habitatges a Barcelona, nacionals i estrangers, el 2025 Cambra de la Propietat Urbana

Pel que fa a les entitats estrangeres, al cadastre figuren 361 empreses que posseeixen 491 habitatges. Si bé la majoria tenen entre 1 i cinc propietats, hi ha un cas que destaca per sobre de la resta i agrupa 42 propietats, la xifra més alta de la ciutat.