Habitatge habitual, temporal o segona residència. La Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) aprovada provisionalment al ple de Barcelona del passat 27 de març defineix els usos d'habitatge a la ciutat i aplana el camí per limitar el lloguer de temporada.
Es tracta del pas previ al desenvolupament d'ordenances i plans urbanístics per protegir l'habitatge habitual i garantir que sigui més “accessible i assequible” per als barcelonins.
La normativa, que se sotmetrà a votació a la Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament per rebre llum verda definitiva, va rebre les crítiques del PP i de Junts per generar més inseguretat jurídica i ser una regulació que “traspassa el marc competencial” de l'administració local.
No obstant això, el document d'aprovació provisional ve acompanyat d'un informe jurídic elaborat pel professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona (UB) Domènec Sibina que conclou que la proposta gaudeix de “plena legalitat”.
Fomentar els habitatges en pisos superiors
La modificació, a més de diferenciar entre immobles unifamiliars i plurifamiliars, fixa el seu ús habitual i permanent sense permetre limitacions a les zones on està establert.
Així mateix, fomenta i promou els habitatges als pisos superiors per facilitar el trasllat d'activitats comercials a les plantes baixes.
Planta tipus Marina 206
D'altra banda, es distingeixen els usos de segona residència i els temporals per raons professionals, laborals, d'estudis, d'atenció o assistència mèdica.
Limitacions
El document urbanístic concedeix a les futures ordenances que puguin “prohibir, condicionar o sotmetre a restriccions la implantació o substitució” dels habitatges temporals o segones residències.
Per això, la proposta inclou un estudi que detalli la ubicació dels habitatges de cada tipus, per poder equilibrar les habituals de les temporals.
Actualitzar la normativa al mercat actual
Per justificar aquesta nova normativa, Barcelona es remet al fet que el plantejament vigent es va redactar fa 50 anys.
L'eix comercial del carrer Gran de Gràcia de Barcelona
L'informe de l'Agència de Desenvolupament Urbà recull que la capital catalana concentra actualment la major oferta de lloguers de temporada i turístics de Catalunya, un aspecte que agreuja la crisi de l'habitatge.
“La coexistència d'usos en un mateix parc d'habitatges i mercat immobiliari genera una situació de desequilibri entre l'habitatge habitual i permanent i les diferents modalitats d'allotjament turístic i temporal, ja que existeix una diferència de rendibilitat a favor d'aquests darrers enfront dels usos permanents”, explica l'informe.
No vulnera el dret a la propietat
Domènec Sibina recorda en la seva anàlisi jurídica que la modificació proposada no prohibeix cap ús urbanístic, sinó que aclareix que l'habitatge habitual ha de ser sempre permès allà on es defineixin edificis amb aquesta tipologia.
Per això, descarta que la normativa vulneri el dret a la propietat.
“El que fa és habilitar el planejament derivat i les ordenances perquè puguin establir condicions i limitacions i, si escau, prohibicions”, conclou, alhora que assegura que aquestes restriccions, en cas de dur-se a terme, hauran d'estar justificades per raons d'interès general i ser proporcionals.
Bloc de coliving al carrer Sant Agustí, 14, de la Vila de Gràcia
“Ajustada a dret”
L'expert també apel·la a l'article 47 de la Constitució, que reconeix el dret a un habitatge digne, per defensar la mesura, ja que respon a l'obligació dels poders públics de prendre les mesures necessàries per garantir aquest dret.
A més, Sibina es recolza en la doctrina del Tribunal Constitucional per afirmar que el legislador autonòmic està facultat per qualificar els usos urbanístics de l'habitatge i d'assegurar la seva funció social com a residència permanent.
En les seves conclusions, el jurista és contundent: “La MPGM està plenament ajustada a dret”.
Pisos turístics
Així i tot, la seva única recomanació és que la MPGM deixi clarament definida la tipologia d'usos dels pisos turístics.
Tot i que ja es regulen al PEUAT, Sibina sosté que “seria convenient” que quedés explícit el seu caràcter temporal.