Barcelona retalla el seu deute un 9%: el Banc Europeu d’Inversions (BEI) és el principal creditor
Els beneficis del consistori el 2025 van permetre als responsables municipals amortitzar 35 milions extres del deute viu
Et pot interessar: Pere Navarro (Zona Franca): "Estem construint unes Nacions Unides d'indústria 4.0 a Barcelona"
Notícies relacionades
El deute viu de l'Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2025 era de 942 milions d'euros, fet que significa un descens de gairebé 100 milions respecte al 2024 (una mica més del 9%) i de 70 milions respecte al 2023 (quan el deute va arribar a 1.035 milions i 1.012 milions, respectivament).
Les xifres són una bona notícia per a la ciutat. “La Llei d'Hisendes Locals estableix un límit màxim d'endeutament del 110% dels recursos corrents. Barcelona està en el 25% d'aquesta xifra, és a dir, tenim un nivell d'endeutament molt baix”, explica a Metrópoli Jordi Valls, tinent d'alcalde d'Economia, Habitatge, Hisenda i turisme.
El principal creditor
Aquest endeutament és a llarg termini. Del total del deute, 847 milions són amb el sector bancari. El principal creditor del consistori barceloní és el Banc Europeu d’Inversions (BEI), amb crèdits vius per un conjunt de 219 milions d'euros.
El segueix el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, que té també un deute de 195 milions. El segueixen el BBVA (183 milions en diverses línies de crèdit), Cajamar (154 milions), Caixabank (25 milions) i Kutxabank (15 milions).
El tinent d'alcalde d'economia de Barcelona, Jordi Valls, a les jornades del Barcelona Desperta
Calendari d’amortització
El 2026, es preveu que se saldin gairebé 130 milions del deute viu, que es rebaixaran a 96,8 milions el 2027 i a 92,4 milions el 2028. “Aquest 2025, vam fer una amortització anticipada de 37 milions d'euros, corresponents al superàvit de l'exercici. Aquesta amortització es va fer en compliment de la normativa d'estabilitat pressupostària”, explica Jordi Valls.
El deute a llarg termini té diferents etapes i amortitzacions. El gruix es liquidarà fins a l'any 2035. Fins a aquesta data, Barcelona haurà liquidat gairebé 800 milions d'euros i quedaran pendents només 159 milions, que es podran pagar fins al 2044.
L'exercici de més amortització, segons la planificació prevista, és l'any 2026, seguit de 2029, en què s'amortitzaran 121,3 milions. La resta dels exercicis fins al 2031 oscil·la entre 93 i 96 milions. A partir d'aquí, el deute baixa dràsticament a 58 milions el 2032 i una mica més de 30 milions els següents exercicis.
Creix el deute consolidat
Una altra cosa és el deute consolidat, és a dir, el corresponent al consistori més tota l'àrea de l'Administració local. Aquestes xifres corresponen al mateix Ajuntament i els seus ens dependents que no es financen amb ingressos comercials: empreses municipals, consorcis, fundacions, organismes autònoms i entitats públiques empresarials.
La seu de l'Ajuntament de Barcelona a la plaça de Sant Jaume / AJUNTAMENT DE BARCELONA
L'endeutament consolidat a llarg termini del consistori s'elevava a 1.385 milions a 31 de desembre de 2024. Això suposa un augment del 4% respecte als 1.331 milions que es quantificaven un any abans. Del 2025 encara no hi ha xifres, ja que no s'han tancat els balanços de les empreses públiques i organismes respecte de l'últim exercici.
Del deute consolidat, 1.290 milions corresponen al sistema bancari, mentre que 60 milions són de col·locacions privades i 35 milions, d'emissions de deute públic o bons sostenibles.
On va a parar els diners
El mateix volum de l'espectre públic fa necessari que l'endeutament en aquest bloc creixi exponencialment. Per mostra, un botó: l'Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) va obtenir el 2023 tres crèdits (tots europeus) per una quantitat global de 55 milions d'euros, amortitzables fins a l'any 2053.
Aquest mateix organisme va obtenir el 2024 sis crèdits (dos d'ells, europeus i els altres amb el BBVA) per un import total de 49,1 milions d'euros, amortitzables des del 2049 al 2057. Aquests crèdits van destinats a la promoció d'habitatge públic, el problema més peremptori dels barcelonins. És, per tant, diners a invertir en una prioritat social.
El tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls
6 milions per al Mobile
Dins dels ens comercials, és especialment important l'endeutament de Mercabarna, la central de distribució d'aliments, que té un deute viu de 14.667.000 euros des del 2021, que s'ha de pagar el 2036.
En els consorcis i fundacions, l'any passat es va demanar un crèdit d'un milió per a la Fundació Barcelona Capital Nàutica del qual encara no s'ha disposat res, i dos crèdits de 3 milions cadascun per a la Fundació Barcelona Mobile World Capital (un amb BBVA i un altre amb Caixabank). D'aquests dos crèdits només s'ha disposat de 569.000 euros i la resta està “pendent de disposar”.
“L'objectiu del govern municipal és aprofitar tot el potencial pressupostari i, en certes ocasions, la normativa d'estabilitat pressupostària ens obliga a amortitzar deute malgrat la bona situació financera de l'Ajuntament. Aquest és un problema compartit per totes les corporacions locals”, assenyala el tinent d'alcalde Jordi Valls.
