La nova Barceloneta després del topall al lloguer: micropisos de menys de 40 m² i gairebé la meitat de compradors estrangers
El popular barri de Barcelona, un dels més massificats pel turisme, és el que més pateix els efectes de la gentrificació i la crisi de l'habitatge
Relacionat: El futur de l'habitatge assequible es dibuixa a la Gran Barcelona: Baix Llobregat i Vallès lideren el creixement
Notícies relacionades
La crisi de l'habitatge ha transformat el parc residencial de Barcelona. Des que van entrar en vigor els topalls al lloguer, el preu per metre quadrat s'ha encarit, mentre la mida dels pisos s'ha reduït.
El cas més evident és el de La Barceloneta, l'històric barri de pescadors que sempre s'ha caracteritzat per les seves habitatges petites, vinculades als seus orígens populars i a l'elevada densitat de la seva trama urbana.
El barri quadriculat, dissenyat al segle XVIII, s'ha conservat pràcticament intacte fins als nostres dies i s'ha convertit en un dels principals atractius turístics de la ciutat, amb bars, restaurants, hotels i una àmplia oferta comercial-
38 metres quadrats
Tanmateix, les darreres dades publicades per la Generalitat, corresponents al primer trimestre de 2026, mostren un desplom de la superfície de les llars de lloguer de 55 a 38 metres quadrats, la mida més baixa des de 2014, quan es va començar a documentar, i que iguala la dada de 2015.
La mida d'aquests micropisos se situa per sota dels 40 metres quadrats permesos legalment als immobles d'obra nova.
El barri de la Barceloneta
El més car de Barcelona
Al seu torn, el lloguer per metre quadrat és el més car de tota la ciutat. Arriba als 23,19 euros, valor que supera barris de la zona alta com Pedralbes (20,92 euros/m²) o Les Tres Torres (20,38 euros/m²).
En canvi, la renda mensual mitjana ha disminuït un 15% entre 2024 i 2026, baixant de 1.015 euros a 862 euros.
Aquesta davallada, però, coincideix amb la forta reducció de la superfície dels pisos: els apartaments són més petits i, encara que la renda mensual sigui menor, el cost per metre quadrat és més elevat.
Edifici d'habitatges a Barcelona
Compravenda
Al mercat de la compravenda passa el mateix. Entre l'abril de 2025 i el març de 2026, segons estadístiques també desglossades per la Generalitat, la Barceloneta disposava dels pisos més petits de tota la ciutat.
L'habitatge d'obra nova feia 38,19 metres quadrats, mentre que el de segona mà arribava als 44,43 metres quadrats.
Així mateix, el preu mitjà es va situar en 5.772 euros per metre quadrat, convertint la Barceloneta en el 14è barri més car de la ciutat, d'un total de 73. La xifra supera zones residencials molt cotitzades com la Vila de Gràcia (5.621 €/m²) o la Sagrada Família (5.243 €/m²).
Pis 'prime' a la Barceloneta
Durant el període analitzat es van registrar 254 compravendes a la Barceloneta, cosa que situa el barri en el lloc 25 de la ciutat i mostra el dinamisme del mercat immobiliari de la zona. Cal destacar que la gran majoria van ser habitatges de segona mà.
Compradors estrangers
L'atractiu de la Barceloneta ha despertat l'interès de la població estrangera. Les dades del padró municipal de l'Ajuntament de Barcelona mostren que el 45% de les persones que resideixen al barri són estrangeres.
La platja de la Barceloneta
A més, el 2025 els estrangers van representar gairebé la meitat (49,6%) dels compradors a la Barceloneta, la zona amb la incidència més alta d'adquisicions per part de no nacionals, segons dades municipals.
Un fenomen que incideix en la transformació de la nova Barceloneta, un barri cada cop més poblat per estrangers i pressionat pels seus pisos petits i cars. Aquesta evolució també agreuja el debat sobre la gentrificació de la zona i el desplaçament de barcelonins de tota la vida a altres àrees de la ciutat o, directament, fora d'ella.
