La presència de centres de culte a les ciutats actua com un factor directe de pacificació urbana i reducció de la criminalitat. Així ho constata el director general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, en assenyalar que diversos estudis certifiquen com la conflictivitat delictiva disminueix sensiblement en els entorns on les comunitats practiquen la seva fe.
Aquesta conclusió s'ha posat de manifest durant el debat ‘Fet religiós i metròpoli’, organitzat per RethinkBCN —òrgan de la Societat Barcelonina d'Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball— dins del cicle 'Fer metròpoli'.
La jornada ha reunit representants dels àmbits empresarial, social i religiós per analitzar el paper vertebrador de les creences i el diàleg interreligiós en la transformació metropolitana.
Entorns de fe: motor de cohesió
Davant de prejudicis sobre la presència de centres religiosos a l'espai públic, la jornada ha servit per reivindicar aquests espais com a entorns segurs que generen un teixit social protector.
En funcionar com a punts de trobada, acollida i dinamització veïnal, els llocs de culte exerceixen una supervisió comunitària natural que desincentiva la delinqüència als seus voltants.
En aquest sentit, Ramon Bassas ha recordat el paper històric de les parròquies i centres de culte en la vertebració dels barris barcelonins des dels anys 50 del segle passat, advocant per potenciar activament la seva funció en el model urbà actual.
La trobada, moderada per la periodista Glòria Marin, ha comptat amb la participació de Jaume Angelats, president de la Fundació Joan Maragall, i Rosa Martínez-Cuadros, investigadora de la Universitat OsloMet i ISOR-UAB.
Els ponents han coincidit que la fe no és un mer assumpte privat, sinó un element amb impacte directe en la vida pública i la convivència urbana.
Jaume Angelats ha assenyalat que la religió no es pot separar de la dinàmica social i política, qualificant el diàleg entre les diferents religions com una eina indispensable per a l'intercanvi, el respecte mutu i la cohesió.
Rosa Martínez-Cuadros, que ha aportat la dada que el 50% de la població catalana reconeix tenir algun tipus de creença, ha destacat la necessitat d'estudiar la integració dels centres religiosos amb la resta de la trama urbana per enfortir els lligams comunitaris.
Combat contra la solitud
Bassas ha lamentat que la secularització educativa dificulti la comprensió de les arrels de la pròpia civilització, presents en el fet religiós.
Durant l'obertura de la sessió, Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball i de la SBEES, ha defensat la necessitat de transformar la diversitat d'orígens i creences en un motor de progrés social i convivència, destacant el “cert ressorgiment de la demanda espiritual” en la societat actual.
Per la seva banda, Felipe Campos, conseller delegat d'Aigües de Barcelona i director d'Acció Social i Sostenibilitat de Veolia a Espanya, ha valorat el suport de les comunitats religioses a les famílies, el combat contra la solitud i l'acollida de persones acabades d'arribar des del respecte als drets humans i la igualtat.
Finalment, la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, ha clausurat la jornada apel·lant a les empreses a contribuir activament a la cohesió social respectant la pluralitat i traslladant aquest enteniment al dia a dia en l'entorn laboral i veïnal.