Barcelona és una ciutat emissora, però també receptora de talent. L’arribada de perfils joves amb una elevada formació és una constant a la capital catalana, encara que no tots compten amb la fortuna al seu favor.
El cas d’una jove arquitecta iraniana n’és un exemple. La professional va deixar el seu país el 2020, després d’obtenir un màster en enginyeria arquitectònica. La dificultat per avançar en la seva formació i iniciar una carrera professional a l’Iran va motivar la seva sortida del país per establir-se a Barcelona.
A la seva arribada, l’experta va iniciar un doctorat en Sostenibilitat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), uns estudis que ja ha finalitzat i que, malgrat la seva avançada formació i la demanda existent, no li han permès trobar feina dins d’aquest sector a la ciutat.
Arribada a Barcelona
L’arribada d’aquesta arquitecta a la capital catalana no va ser senzilla. “Quan vaig arribar a Barcelona estàvem en plena pandèmia, no coneixia res i la situació financera era complicada”, explica la jove iraniana, qui va passar les seves dues primeres setmanes en “una habitació de Les Corts que semblava una presó” per l’absència de finestres.
L’afectada, que comptava amb un visat d’estudiant, va començar el doctorat a l’octubre de 2020. “No podia treballar perquè no tenia aquest permís”, destaca.
Tot i això, i a demanda del personal docent, la jove es va encarregar d’“organitzar conferències internacionals a la universitat” des de mitjans de 2023 fins a finalitzar els seus estudis.
Plaça de la Concòrdia, a Les Corts
Contractada en una cafeteria
L’arquitecta iraniana, que ha compartit diferents immobles fins a arribar a l’habitació on resideix al Guinardó, va aconseguir la seva primera feina fora de la universitat el passat mes de gener, en una cafeteria del centre de Barcelona.
Un mes més tard va finalitzar el doctorat, després del qual va començar a compaginar l’elaboració d’articles especialitzats a la universitat amb la feina esmentada, que necessita mantenir per conservar el seu actual visat de treball a Espanya.
Publicació d’articles
En el seu cas, compta amb un elevat grau formatiu i ha publicat múltiples articles sota el segell de reconegudes editorials acadèmiques, com Taylor & Francis i Elsevier.
En aquestes dues últimes, així com a Springer, ha estat reviewer de publicacions acadèmiques. També ha exercit com a membre de comitè en una conferència relativa al seu àmbit laboral.
Per això, lamenta les negatives rebudes després de postular a desenes de vacants. “Les empreses em rebutgen per no tenir contactes i no saber català. Algunes també pel meu nivell de castellà”, explica la jove, que assisteix a classes d’espanyol per millorar el domini de l’idioma.
Permanèixer a Barcelona
Avui dia, la seva prioritat és quedar-se a la ciutat. “M’encanta la gent de Barcelona, és més oberta que a la resta d’Europa”, explica, després de la qual cosa destaca la "hospitalitat" dels barcelonins i afegeix que se sent “segura en el transport públic, fins i tot de nit”.
Panoràmica de Barcelona
Tanmateix, i després de les reiterades negatives rebudes a la ciutat, la jove iraniana ha postulat a altres ciutats europees i internacionals, a les quals està disposada a traslladar-se en cas de no poder desenvolupar la seva carrera a la capital catalana. “Si no trobo una feina relacionada amb la meva carrera, marxaré”, sentencia.