Art, bellesa i comerç. Com connectar totes aquestes facetes? El 2020, quan el món es va paralitzar i el sector cultural va quedar immers en la incertesa, una aposta a Barcelona, des del sector privat, va decidir trencar les regles del joc.
Amb la mascareta posada i acabats de sortir del confinament, Enrique Lacalle (president del Círculo Ecuestre) i el galerista Carlos Durán van transformar els salons modernistes del palauet Pérez Samanillo en quelcom insòlit: una alternativa provocadora, íntima i directa a les fredes i impersonals fires d'art convencionals.
Els socis del club exclusiu van obrir els ulls com plats. Transformar totes les sales de reunions per allotjar art?
Set edicions després, 'By Invitation' ha demostrat que el risc valia la pena. “Ningú em va dir res i ara tots els socis em feliciten, es mostren orgullosos que l'Ecuestre sigui per uns dies una gran galeria d'art”, assenyala Lacalle.
La fórmula passa per situar la qualitat de les obres, la proximitat i el plaer de compartir l'experiència cultural per sobre del mer comerç massiu. Però tampoc se'n prescindeix.
Del 2 al 5 de novembre, sota el lema Trames obertes, l'esdeveniment torna amb una visió renovada que busca desafiar els elitismes habituals del sector i apropar el col·leccionisme a les noves generacions.
La proposta de la directora artística Mariella Franzoni, present aquest dilluns a l'Ecuestre, es desplegarà en 24 espais expositius repartits en tres àmbits temàtics.
Mercat secundari
Al ‘Palauet’ es vol provocar un diàleg sense complexos entre grans mestres de l'art modern i veus contemporànies. Obres de referents com Joan Miró, Antoni Tàpies, Óscar Domínguez o Hernández Pijuán conviuran en el mateix espai amb creadors contemporanis com Antoni Muntadas, Magda Bolumar o Sergio Prego.
La proposta ‘Vertigen’ és la més arriscada, pensada per sacsejar el mercat i captar joves col·leccionistes a través de sis projectes d'artistes emergents presentats per galeries de Milà, Nàpols, Porto, Sao Paulo i Dubai.
I amb l'etiqueta ‘Esperó’ es reserva un espai per a l'art modern i de postguerra del mercat secundari. Galeries de renom com Carlos Teixidó, Dolors Junyent i Silvia Sennacheribbo exhibiran peces emblemàtiques, entre elles Dona amb papallones, de Manolo Valdés, Guerrier à l'œil bleu, de Antonio Clavé, Taula II, de l'Equip Crònica i una litografia històrica de Miró de 1979.
Però més enllà de les galeries, aquesta setena edició arrencarà amb una intervenció performativa d'Agnès Essonti a l'escala principal del palauet i retrà tribut a l'art tèxtil a través de firmes com Aurelia Muñoz, Guadalupe Salgado o Hiva Alizadeh.
A més, les activitats coincidiran amb la capitalitat barcelonina de l'arquitectura mitjançant trobades transversals entre artistes, arquitectes i col·leccionistes.
Iniciativa privada
El to provocador de l'esdeveniment també reserva un espai per al debat polític: la fiscalitat i els obstacles al mecenatge continuen en el punt de mira.
És una reivindicació de sempre, i resulta, per al món de l'art, fins i tot feixuga. “Són deures per al proper govern, i intentarem influir, jo ho faré”, assegura Lacalle, amb la idea de reformar d'una vegada per totes la Llei de Mecenatge.
La qüestió, avui, és que By Invitation ofereix una oportunitat “per a totes les butxaques”, amb la idea, segons Lacalle, de col·leccionar art. “Jo ho faig personalment, una peça a cada edició”, assegura, després d'admetre que és un “malalt de l'art”.
El galerista Durán incideix en una qüestió. La iniciativa va sorgir del sector privat, i, encara que l'Ajuntament de Barcelona va decidir col·laborar, la seva aportació és "simbòlica", perquè la part del lleó l'ofereixen els propis galeristes i les empreses que actuen com a patrocinadores de By Invitation.