L'antic recinte fabril de Can Batlló, al barri barceloní de la Bordeta, continua demostrant ser una autèntica càpsula del temps.
Les màquines excavadores que treballen en la fonamentació d'un nou centre educatiu han tret a la llum diverses capes d'història sepultades sota l'asfalt.
La troballa més destacada és un tram en excel·lent estat de conservació de l'emblemàtic Canal de la Infanta, una obra d'enginyeria amb més de dos segles d'antiguitat.
Tres èpoques superposades en un mateix solar
Segons la informació facilitada pel Servei d'Arqueologia de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), l'excavació ha permès documentar tres etapes molt diferents de la ciutat.
Les obres de Can Batlló en una imatge d'arxiu
El protagonista absolut és el Canal de la Infanta, una infraestructura hidràulica construïda entre 1817 i 1820 i inaugurada el 1819 per la infanta Luisa Carlota de Borbó.
Aquesta colossal obra d'iniciativa privada recorria més de 17 quilòmetres per transportar aigua del riu Llobregat des de Molins de Rei, regant primer els camps agrícoles i convertint-se més tard en el motor clau de la industrialització del sud de Barcelona i L'Hospitalet.
Juntament amb les restes del canal vuitcentista, els arqueòlegs també han documentat rases de cultiu anteriors a l'època industrial i els fonaments de naus fabrils molt més recents, aixecades a mitjans de la dècada de 1960.
La nova zona al costat de Can Batlló
Les obres del col·legi Cal Maiol segueixen el seu curs
Malgrat el descobriment, les troballes no alteraran per ara el calendari de construcció del futur institut escola Cal Maiol.
El protocol d'actuació estableix que totes les restes seran minuciosament documentades per l'equip arqueològic, i només es procedirà al desmuntatge d'aquelles estructures que resultin tècnicament incompatibles amb els fonaments del nou col·legi.
El projecte educatiu, que va començar aquest mateix estiu amb una inversió de 13 milions d'euros, és una peça clau per a la transformació de Sants-Montjuïc.
El complex oferirà 690 places públiques (450 de primària i 240 de secundària) combinant un edifici de nova construcció amb la rehabilitació integral de la nau 19 de Can Batlló, que antigament funcionava com a estació de transformació elèctrica.
Espai de Can Batlló / DGM
L'objectiu és que el centre, que comptarà amb prop de 6.000 metres quadrats construïts i amplis patis exteriors, obri les seves portes per al curs 2028-2029.
Un imant per als arqueòlegs
L'aparició del Canal de la Infanta és només l'últim capítol d'una llarga llista de sorpreses històriques sota Can Batlló.
L'any 2022, les obres d'adequació de la nau 4 van desenterrar un assentament prehistòric inèdit en aquesta àrea de la ciutat, així com diversos esquelets d'època romana (datats entre els segles II i III dC) que els experts vinculen a una antiga vil·la situada a la zona de La Campana.
El potencial arqueològic del recinte està lluny d'esgotar-se. L'Ajuntament ja té previst fer noves intervencions preventives al subsòl de la nau 8, l'espai destinat a acollir properament el gegantí arxiu central de Barcelona.