Ana Ramírez, veterinària amb 15 anys d'experiència: "Si un gos tranquil de sobte borda amb freqüència, no cal recórrer al càstig"
La directora tècnica veterinària de Kivet explica com detectar el malestar dels animals de companyia davant la tornada a la rutina i recomana recuperar els horaris de forma gradual, afavorir la seva autonomia i acudir al veterinari si els canvis de conducta persisteixen
Notícies relacionades
El final de les vacances també altera la rutina de gossos i gats. La tornada a la feina i a l'escola implica que molts animals de companyia passen, d'un dia per l'altre, de gaudir d'una major presència dels seus tutors a romandre més hores sols a casa.
A això s'hi sumen canvis en els horaris dels passejos, l'alimentació, el joc o el descans, que poden repercutir en el seu comportament.
Ana Ramírez, directora tècnica veterinària de Kivet i professional amb 15 anys d'experiència en clínica de petits animals a Espanya i Regne Unit, adverteix de la importància de prestar atenció a aquestes modificacions.
L'experta és llicenciada en Veterinària per la Universitat d'Extremadura i compta, entre altres titulacions, amb un Màster en Recerca en Ciències de la Salut, un Certificate in Advanced Veterinary Practice per la Universitat de Liverpool i un MBA per la UNIR. Abans d'assumir la direcció tècnica de Kivet el 2021, va treballar com a veterinària i cirurgiana en centres de Madrid, Regne Unit i l'Hospital Clínic Veterinari de la Universitat d'Extremadura.
Un gos i un gat en una imatge d'arxiu
Inquietud i problemes per adaptar-se
Durant les vacances, els animals solen tenir horaris més flexibles i compartir més activitats amb les persones amb qui conviuen. La transició brusca cap a jornades en què passen moltes hores sense companyia pot generar incertesa, especialment entre aquells més sensibles als canvis, els que fa poc temps que són a la llar o els que no estan acostumats a quedar-se sols durant períodes prolongats.
Ramírez assenyala que una certa previsibilitat aporta seguretat als animals. Quan les seves rutines i el temps que passen amb les seves famílies es modifiquen de manera sobtada, alguns poden mostrar inquietud o problemes per adaptar-se.
Això no significa, però, que qualsevol alteració sigui automàticament un cas d'ansietat per separació: l'edat, l'estat de salut, el temperament, les experiències prèvies o el mateix entorn poden condicionar la resposta de cada animal.
Canvis de comportament que ens han d'alertar
El comportament pot esdevenir una de les primeres pistes que alguna cosa no va com de costum. Entre els senyals més evidents hi ha els lladrucs o miols continuats, les esgarrapades a portes, les destrosses, els intents de fugir o fer les seves necessitats fora dels llocs habituals.
Hi ha altres manifestacions molt més discretes. Una menor activitat, la pèrdua d'interès pel joc, canvis en la gana o en el son, una demanda de contacte superior a l'habitual o, en sentit contrari, un major aïllament també poden indicar que l'animal està travessant dificultats per adaptar-se al nou escenari.
En els gats, a més, alguns senyals poden ser especialment difícils de detectar. És possible que comencin a amagar-se més, canviïn els seus llocs de descans, redueixin la interacció amb les persones, modifiquin l'ús de l'arenari o s'acicalin en excés. En determinats casos també poden aparèixer símptomes físics com molèsties digestives, jadeig, salivació excessiva o pèrdua de gana.
Un gat dormint en una imatge d'arxiu
"Comprendre què està expressant"
Davant d'aquests comportaments, la veterinària desaconsella interpretar la situació com un acte de desobediència i, especialment, respondre mitjançant càstigs.
"El comportament és una forma de comunicació. Si un animal que normalment roman tranquil comença a vocalitzar amb freqüència, deixa de menjar, s'amaga o modifica les seves pautes de descans, és important no etiquetar-lo com a desobedient ni recórrer al càstig. Primer hem d'intentar comprendre què està expressant i valorar si necessita ajuda professional", explica Ramírez.
No tots aquests senyals tenen necessàriament un origen conductual. També poden amagar un problema mèdic. Per aquest motiu, si una conducta apareix de manera sobtada, es manté durant diversos dies, guanya intensitat o acaba afectant la qualitat de vida de l'animal, la recomanació és acudir al veterinari per descartar dolor, malalties o altres trastorns relacionats, per exemple, amb l'edat.
Una àrea per a gossos a Barcelona
Com acostumar gossos i gats a la nova rutina
La principal recomanació és evitar els canvis bruscos. Sempre que sigui possible, s'haurien de recuperar paulatinament els horaris de menjar, descans, passejos i joc abans de tornar completament a les obligacions habituals. També pot resultar útil practicar absències curtes i augmentar-ne la durada progressivament segons la resposta de l'animal.
Els comiats i els retorns a casa tampoc no haurien de ser excessivament intensos. Segons la especialista, actuar amb naturalitat i mantenir uns horaris relativament estables contribueix a proporcionar un entorn més previsible.
L'exercici, el joc i l'estimulació mental són altres aliats. Joguines interactives, menjadores que obliguin a buscar el menjar, rascadors o zones elevades per als gats i objectes segurs per mossegar poden fer més suportable el temps a soles. L'elecció, però, s'ha d'adaptar a l'espècie, edat, salut, caràcter i preferències concretes de cada animal.
Observar els canvis i anticipar-se a la rutina
"L'adaptació s'ha de fer respectant els temps de cada animal. Les absències breus, els horaris estables i la continuïtat dels moments compartits ajuden que la transició sigui més suportable. El vincle no depèn únicament del nombre d'hores que passem junts, sinó també de com ens relacionem durant aquest temps", conclou Ramírez.
La clau, per tant, està en observar els canvis i conèixer què és normal en cada gos o gat. Anticipar-se a la nova rutina, conservar moments diaris d'interacció i, alhora, afavorir que l'animal pugui estar tranquil sense la presència constant dels seus tutors permet reduir l'impacte de la tornada a les obligacions.
Quan el malestar persisteix o comença a interferir en el seu dia a dia, la valoració veterinària permetrà determinar-ne l'origen i establir les pautes més adequades.
