El Cirque du Soleil posa el fermall final a la seva relació amb Barcelona amb l'espectacle Kurios, una oda a la imaginació en un moment especialment necessari després de la irrupció i domini de la IA. Vuit anys d’un capítol que arriba al seu final per tot el que val, amb un xou que ja han vist més de cinc milions de persones i que es manté en cartell dotze anys després de la seva estrena.
Michel Laprise, el seu director artístic, acompanyarà l’elenc durant les properes setmanes a la Gran Carpa de L’Hospitalet de Llobregat. La ciutat s’acomiada de la companyia canadenca després d’anys de relació i ara, el Cirque du Soleil haurà de buscar un nou espai a prop de la capital catalana on donar via lliure a la seva creativitat i continuar delectant el públic català amb els seus espectacles.
Per aquesta seu metropolitana han passat algunes de les produccions més emblemàtiques de la companyia des de 2018 fins avui: Totem, Luzia –que va convertir L’Hospitalet en la primera ciutat d’Europa on el circ va actuar després de la pandèmia–, Alegría i, finalment, Kurios.
El Cirque du Soleil torna a Barcelona amb el seu espectacle Alegría
Espectacle de comiat
Kurios és l’espectacle que posa punt final a l’etapa del Cirque du Soleil a L’Hospitalet el proper 18 d’octubre. El comiat té una raó urbanística: l’Ajuntament ha decidit donar per acabat l’acord amb la companyia per destinar l’espai de la Feixa Llarga a nous equipaments i zones verdes.
Segons el conveni de 2016, el més llarg subscrit per la companyia fins aleshores, el Cirque du Soleil s’instal·laria a la ciutat amb una periodicitat aproximadament biennal, portant un mínim de cinc muntatges, cosa que anava camí de complir –Kurios és el seu quart espectacle a L’Hospitalet– i que probablement ja hauria assolit si no fos per la pausa a què va obligar la pandèmia de la Covid-19.
El Cirque du Soleil es va convertir, a més, en un dels actius més valuosos del Districte Cultural que L’Hospitalet va començar a idear fa més d’una dècada amb la finalitat d’utilitzar la cultura com a motor de transformació social i econòmica, rebent projectes com els del circ en antigues naus industrials o solars. En el cas de la companyia, el situat entre els carrers Travessia Industrial i Feixa Llarga.
La Gran Carpa, en xifres
La carpa ja instal·lada fa 19 metres d’alçada, 51 de diàmetre i està sostinguda per quatre màstils de 25 metres d’alçada cadascun. Té capacitat per a 2.500 persones i es requereix un equip d’aproximadament 100 persones per aixecar-la. Hi ha més de 1.200 estaques que s’enfonsen a 1,2 metres de profunditat al sòl per mantenir la carpa al seu lloc.
Vestuari de l’elenc de l’espectacle Kurios
Per vestir tot l’elenc de Kurios es van crear més d’un centenar de vestits. S’utilitzen 464 elements d’utileria, el nombre més gran utilitzat en qualsevol xou en la història del Cirque du Soleil. Kurios compta amb un elenc de 50 artistes procedents de 21 països, com Espanya, Mèxic, Japó, Colòmbia o Rússia. Fins avui ha realitzat més de 3.000 espectacles.
Història del Cirque du Soleil
A començaments dels anys 80, un grup d’artistes fundat per Gilles Ste-Croix va portar el seu talent als carrers de Baie-Saint-Paul, a prop de la ciutat de Quebec. Coneguts pel públic com Les Échassiers de Baie-Saint-Paul (Els caminants sobre xanques de Baie-Saint-Paul), aquell grup acabaria convertint-se en el germen del Cirque du Soleil.
El gran salt europeu va arribar el 1995, quan la companyia canadenca va portar el seu espectacle Saltimbanco a Amsterdam i va emprendre una gira per les principals ciutats europees. Tot i que ja havia actuat a Londres i París cinc anys abans, aquella gira va suposar la seva entrada definitiva al mercat europeu.
Barcelona rebria el Cirque du Soleil pocs anys després, el 1998, amb Alegría. Des de llavors, la relació entre la companyia i la ciutat i la seva àrea metropolitana s’ha mantingut durant dècades, fins a convertir el territori en un dels seus escenaris habituals i, des de 2018, en la llar de la seva Gran Carpa a Catalunya.