Al subsòl de Barcelona s'amaga un secret de formigó, marbre i silenci. Sota la transitada Avinguda Gaudí, en una zona de gran valor patrimonial entre les estacions de Sagrada Família i Sant Pau/Dos de Maig, descansa l'única parada de la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que mai ha arribat a funcionar.
Construïda a finals de la dècada dels seixanta, l'estació de Gaudí és l'estació millor conservada de les anomenades "estacions fantasma" de la capital catalana.
A diferència d'altres parades històriques fora de servei que sí que van funcionar en algun moment, aquesta estació té la particularitat que mai ha vist aturar-se cap tren.
L'error de càlcul que la va condemnar a l'oblit
Els orígens d'aquesta infraestructura es remunten a l'aprovació del Pla de Metros de 1966. La planificació de l'època preveia perllongar la Línia II i posar en servei una nova Línia V transversal, dissenyant un intercanviador per connectar ambdues línies a la parada de Sagrada Família.
Segons recull El Tranvía 48, les obres de la Línia II en aquest tram van començar el 1968 a càrrec del Ministeri d'Obres Públiques. Tanmateix, problemes econòmics i imprevistos en la construcció —com la troballa continuada de restes de la muralla medieval a les rondes de Sant Pau i Sant Antoni— van impedir complir els terminis previstos.
Davant les dificultats, es va adoptar la solució provisional que la Línia V absorbís el tram ja construït de la Línia II.
No obstant això, tal com explica el citat blog, un error tècnic definitiu va sepultar per sempre la viabilitat de l'estació Gaudí. En construir la parada de Sagrada Família de la Línia V, es va edificar exactament al mateix nivell que la de la Línia II (situada sota l'avinguda Gaudí), quan tècnicament s'hauria d'haver construït a un nivell inferior per permetre el creuament transversal de les vies cap a Badalona.
Aquesta errada tècnica va hipotecar de manera irreversible el projecte original. La unificació de les línies va passar de provisional a definitiva, fent que l'estació Gaudí resultés totalment innecessària en trobar-se a tot just 70 metres de distància del nou intercanviador de Sagrada Família.
Davant aquesta situació, l'Ajuntament va decidir desestimar-la i l'estació va quedar clausurada abans de néixer.
Una càpsula del temps a onze metres de profunditat
Malgrat les dècades de desús, l'estació es manté en perfecte estat i destaca com la millor conservada del subsòl barceloní per ser la més contemporània.
Estructurada en dos nivells sota l'avinguda de Gaudí, entre els carrers de Rosselló i Provença, el nivell superior acull un vestíbul amb accessos al carrer Lepant amb Rosselló que encara conserva la seva barana original dels anys seixanta amb relleus de la paraula "Metro".
El nivell inferior, a 11,65 metres de profunditat, compta amb dos andanes laterals de 94 metres de longitud. Per les seves vies centrals transiten diàriament i sense aturar-se els trens de la Línia 5.