L'exfutbolista blaugrana i campió del món Carles Puyol es troba gaudint d'aquesta edició del Mundial des de les grades.
Encara que el seu refugi actual es troba a Andorra, Puyol sempre desitja tornar a les seves arrels i orígens, és a dir, tornar a casa seva. La Pobla de Segur és el poblet a prop del Pirineu que el va veure néixer i créixer durant els seus primers anys.
Una ermita romànica
El municipi ofereix una variada oferta turística, on destaca la possibilitat de practicar esports a la natura i el ric patrimoni arquitectònic.
Un dels seus grans atractius és l'ermita romànica d'una sola nau, coberta probablement amb volta de canó semicircular i reforçada a la nau amb tres arcs torals.
O, d'altra banda, edificis modernistes com la casa Mauri i el molí d'oli de Sant Josep són els llocs més atractius.
Raiers, una joia del passat
La Pobla de Segur i Coll de Nargó s'han consolidat com els epicentres d'una tradició ancestral després del reconeixement dels raiers com a Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO.
Aquesta distinció, atorgada pel Comitè Intergovernamental a Rabat, avala una candidatura conjunta en què va participar Espanya juntament amb altres cinc països europeus per preservar un ofici que és, sobretot, un homenatge a qui van dedicar la seva vida al transport fluvial de la fusta.
La construcció d'aquestes embarcacions tradicionals, anomenades rais, és un procés artesanal minuciós que es recrea a les festes actuals. Els troncs es col·loquen un al costat de l'altre, subjectats per travessers de roure i redortes de bedoll.
Per dirigir la bassa, s'instal·len timons i dos rems, i finalment es munta una petita estança per protegir el "fato" —la roba seca, el menjar i la bota de vi dels tripulants— durant el trajecte.
Malgrat la seva importància històrica, el transport fluvial de fusta va començar a desaparèixer a principis del segle XX amb l'arribada dels camions i la construcció de preses que van bloquejar els cursos fluvials.
El que en el seu dia va ser una pràctica comuna a tot el món, des del Canadà fins al Japó, a Espanya va trobar el seu refugi en la memòria col·lectiva dels pobles del Pirineu lleidatà, que es van negar a deixar morir aquesta "joia" cultural.