Entre El Carmel i la Vall d’Hebron s’amaga un racó rural amb cases baixes, horts i tallers artesans.
Barcelona té 73 barris. Però cap com La Clota. És el més petit de la ciutat i un dels més antics. Només 590 persones viuen en aquest nucli de cases baixes amb patis i horts, que encara conserva el seu aire de poble.
El carrer de la Sèquia Comtal de El Clot de Barcelona
Forma part del districte d’Horta-Guinardó, però té poc a veure amb el ritme urbà que l’envolta. Els seus carrers estrets, les masies centenàries i els tallers tradicionals recorden una altra època.
Un barri a un altre ritme
El creixement urbà amb prou feines ha alterat la seva fisonomia. Molts dels habitatges van ser autoconstruïts pels mateixos veïns. Els residents actuals són descendents d’agricultors, bugaderes i artesans.
Passejar per La Clota és fer-ho per un paisatge preindustrial. Aquí, el silenci i la calma contrasten amb el bullici de la resta de la ciutat.
Entre masies i horts
Amb només 17 hectàrees, La Clota està delimitada pel carrer Lisboa, l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i l’avinguda de l’Estatut de Catalunya. Ocupa una depressió entre El Carmel i el passeig de la Vall d’Hebron.
El carrer de Capcir a la Clota
Des del seu origen, el barri es va estendre al voltant de la casa Tarrida, una masia del segle XIII avui desapareguda. Al seu voltant, va sorgir una barriada popular de torres i horts que, en gran part, segueix en peu.
Un cas únic a Barcelona
La barreja de cases blanques, horts urbans i antics tallers com fusteries o ferreries converteix La Clota en un espai singular i resistent al pas del temps.
Ple segle XXI, continua sent un oasi rural dins la gran ciutat.