Les dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació reflecteixen que la Renda Agrària ha crescut nominalment en el darrer trienni, però tot i això, la alta inflació i la forta pujada dels costos de producció i laborals han minvat el poder adquisitiu del sector respecte fa una dècada.
Segons la revista ‘COAG informa’, si observem l'evolució des de 2003 “es pot concloure que en 20 anys el sector ha perdut un 15% de la Renda Agrària en termes reals”.
La realitat del camp espanyol té el rostre com el de Paco, un agricultor amb més de 25 anys d'experiència que avui sobreviu amb el salari mínim.
La difícil situació econòmica
A la finca ecològica "La Salada", una explotació de 90 hectàrees equivalent a 45 camps de futbol, Paco fa la seva feina com a tractorista manejant maquinària que pot costar fins a 50.000 euros, mentre percep tot just set euros per hora.
Al canal de YouTube d'Archie Ted, l'agricultor denuncia la situació econòmica del sector a la qual s'enfronten pel que fa als salaris i preus. "Quan vaig començar guanyava més diners que ara", afirma.
Aquesta situació no és un cas aïllat, sinó el símptoma d'un model on el marge de guany és "molt fi".
Pascual Cabedo, propietari de la finca i fundador de l'associació EAP, explica que l'agricultor europeu s'enfronta a una competència deslleial. Mentre que a Espanya han de complir amb normatives mediambientals estrictes, inspeccions constants i un quadern de camp rigorós on s'anota cada acció, el mercat permet l'entrada de productes de tercers països que no juguen amb les mateixes regles ni suporten els mateixos costos laborals i socials.
Una altra bretxa: precarietat laboral
La precarietat es veu agreujada per la volatilitat dels preus i les inclemències climàtiques. Pascual relata haver patit pèrdues de diversos centenars de milers d'euros després del pas d'una DANA que va destrossar les seves estructures, un cop financer que posa en escac la viabilitat de qualsevol projecte de vida al camp.
A això s'afegeix que productes bàsics són utilitzats com a "reclam" pels supermercats; per exemple, la síndria ha arribat a pagar-se a tot just cinc cèntims el quilo a l'agricultor, cosa que representa una pèrdua total davant els costos de producció.
Davant d'aquesta asfíxia econòmica, el sector busca alternatives com la plataforma EAP, que intenta connectar directament l'agricultor amb el consumidor final per assegurar un preu just i garantia d'origen. No obstant això, els grans supermercats han rebutjat històricament aquests projectes de transparència.