A les grans celebritats a vegades els costa trobar un lloc on descansar allunyades del bullici, amb tranquil·litat i fora dels focus mediàtics. És el cas de Rosalía, qui acapara tots els mitjans per la seva relació sentimental amb la model francesa Loli Bahía.
La catalana es troba enmig de la seva gira Lux Tour pels Estats Units. Tanmateix, la cantant sí que compta amb el seu racó favorit per gaudir dels seus. En aquest cas, es tracta del seu poble natal: Sant Esteve Sesrovires.
Un municipi de poc més de 8.000 veïns que es troba entre el Llobregat i l'Anoia, a l'ombra de la muntanya de Montserrat. La indústria i l'agricultura, principalment vinyes i cirerers, conviuen en aquest singular municipi amb un entorn natural de relleus ondulats serpentejats per torrents i d'una gran bellesa paisatgística.
Les masies repartides pel seu terme, algunes de les quals conserven la seva activitat com a celler i cava i són visitables, ens descobreixen un poble amb un ric patrimoni cultural i natural, on la tradició i el progrés conviuen en harmonia.
Tradició vinícola
Un dels aspectes que defineixen Sant Esteve Sesrovires és la seva forta vinculació amb el món del vi i el cava. Gràcies a la seva proximitat a comarques com l'Alt Penedès i l'Anoia, la producció vinícola forma part de la identitat del lloc.
Allà s'hi troben cellers reconeguts com Roger Goulart, especialitzat en cava artesanal, o Ca n’Estella, una finca que combina història i tradició amb l'elaboració de vins de qualitat.
Molts d'aquests cellers es poden visitar, cosa que converteix el municipi en un destí atractiu tant per als amants de l'enologia com per a aquells que busquen una experiència turística diferent.
Un poble industrial
Cal destacar que el poble va patir una gran transformació al segle XIX, quan es va convertir en un dels principals pobles industrials de la zona. El municipi va acollir més de 150 fàbriques, cosa que va ser la principal font econòmica per al poble.
Això no només es va reflectir en l'economia, sinó que va impulsar el creixement demogràfic i econòmic del municipi, que avui compta amb una de les rendes mitjanes més altes de la regió.
El centre urbà està format per un centenar de cases, i a finals d'aquest mateix segle es té constància de l'edificació de l'església, construïda amb l'ajuda de tots els habitants de la població.