Lorena, una jove emprenedora apassionada per la cultura del cafè que va descobrir durant la seva estada a Bristol, va decidir traslladar aquesta essència a Catalunya obrint Bristol Koffee a Viladecans.
Per posar en marxa aquest somni, va fer una inversió inicial superior als 100.000 euros (específicament uns 105.000 euros), optant pel traspàs d'un local amb llicència de fleca per agilitzar els tràmits administratius i d'obra.
La realitat econòmica del negoci, desvetllada per Lorena al pòdcast d'Eric Ponce, mostra un escenari de marges estrets característic de l'hostaleria actual.
En un any, la cafeteria ha aconseguit una facturació de 138.000 euros, el que suposa una mitjana mensual d'entre 11.500 i 12.000 euros. Tanmateix, d'aquesta quantitat, el que realment queda "net" al banc se situa tot just entre un 8% i un 9% del total.
Aquest ajustat benefici es deu a una estructura de despeses considerable. Els costos fixos mensuals, que inclouen el lloguer del local, els salaris i les cotitzacions a la Seguretat Social, pugen a una xifra d'entre 7.000 i 7.500 euros.
A això s'hi han de sumar les despeses variables en matèries primeres de qualitat: aproximadament 1.500 euros al mes en cafè d'especialitat, 300 euros en llet fresca de granja, a més de refrescos i altres subministraments, el que eleva la despesa total mensual fins a fregar els 10.000 euros.
La rendibilitat del negoci
Lorena calcula que el seu punt d'equilibri diari és de 470 euros; qualsevol ingrés per sota d'aquesta xifra significa que no s'estan cobrint els costos operatius del dia.
Pel que fa a la rendibilitat per producte, el cafè té un marge reduït (costa 0,55 € i es ven a 1,80 €), mentre que la rebosteria ofereix millors beneficis: les galetes casolanes deixen un 40% i els croissants comercials fins a un 55%.
Als desafiaments financers s'hi sumen la gestió del personal —Lorena lamenta que molts candidats ni tan sols es presenten a les entrevistes— i l'augment d'impostos, com la taxa d'escombraries, que s'ha duplicat recentment.
Tot i que ja ha aconseguit retornar el préstec bancari, encara no ha recuperat els seus estalvis personals invertits. No obstant això, la seva previsió és amortitzar la inversió total en uns tres anys i assegura que, malgrat les dificultats, tornaria a obrir el seu negoci amb la mateixa il·lusió.