La sobrecàrrega muscular apareix quan un múscul suporta una demanda superior a la que és capaç d'assumir o recuperar en un moment determinat. No implica necessàriament una lesió estructural important, però sí un excés de tensió, fatiga o irritació que acaba generant molèsties i limitacions.
És una situació molt freqüent entre esportistes, encara que no exclusiva d'ells. De fet, qualsevol persona pot patir una sobrecàrrega si augmenta de forma brusca la seva activitat física o no respecta els temps de recuperació. "La línia que separa una adaptació positiva del sobreentrenament és molt fina", explica Álvaro García Rosado, fisioterapeuta del Health Center Quirónprevención. Quan se supera aquesta capacitat de recuperació, comencen a aparèixer les molèsties i, si es mantenen els mateixos nivells d'exigència, el risc de lesió augmenta.
A això s'hi sumen altres factors que moltes vegades passen desapercebuts. Dormir poc, acumular estrès, gestionar malament les càrregues d'entrenament o venir d'un període prolongat de sedentarisme també poden afavorir l'aparició de sobrecàrregues musculars.
Álvaro García Rosado, fisioterapeuta del Health Center Quirónprevención
Com diferenciar una sobrecàrrega d'una lesió
Un dels dubtes més habituals és distingir una sobrecàrrega de problemes més seriosos com una contractura o una ruptura fibril·lar. La principal diferència és que en la sobrecàrrega no sol existir un dany rellevant en el teixit muscular. El dolor apareix de manera progressiva, no de forma sobtada, i normalment permet continuar amb l'activitat, encara que amb molèsties.
La sensació sol descriure's com tensió, pesadesa o pressió a la zona afectada. No és aquell dolor agut i incapacitant que obliga a aturar-se de seguida. Per això, en moltes ocasions, qui la pateix tendeix a restar-li importància i continua entrenant com si res no estigués passant.
Els símptomes més comuns inclouen rigidesa muscular, sensació de múscul carregat, fatiga precoç, pèrdua de mobilitat, molèsties en estirar o contreure el múscul i una disminució evident del rendiment físic. En la majoria dels casos aquestes molèsties milloren en pocs dies amb repòs relatiu i una reducció temporal de la càrrega de treball.
Tanmateix, si el dolor persisteix, empitjora amb el pas dels dies, limita activitats quotidianes o apareix acompanyat de debilitat, inflamació o hematomes, convé consultar amb un fisioterapeuta. L'objectiu no és únicament alleujar el dolor, sinó esbrinar què està provocant el problema per evitar que es torni a repetir.
Les causes més habituals
L'origen sol estar en canvis massa ràpids en les càrregues d'entrenament. Augmentar el volum, la intensitat o reduir els períodes de descans de manera brusca són situacions que el múscul no sempre pot assimilar.
Segons el fisioterapeuta del Health Center Quirónprevención, el recomanable és “evitar increments o reduccions superiors al 10% setmanal”. A més, la tècnica esportiva, el nivell d'estrès, el tipus de terreny sobre el qual s'entrena o fins i tot el calçat utilitzat també influeixen en la capacitat dels teixits per suportar determinades càrregues.
A vegades el problema no és entrenar molt, sinó fer-ho de manera inadequada o no recuperar-se correctament després de l'esforç. De fet, molts episodis de sobrecàrrega apareixen quan s'acumulen petits errors que, per separat, semblen insignificants.
L'error d'ignorar els avisos del cos
Quan apareix una sobrecàrrega, un dels errors més freqüents és continuar entrenant exactament igual. "Moltes vegades oblidem aplicar el sentit comú", assenyala García Rosado. Si després de mesos sense córrer apareix dolor després d'una sortida exigent, probablement el cos està avisant que la demanda ha estat excessiva.
Aquest dolor no s'ha d'interpretar com un enemic, sinó com un senyal d'advertiment. Els experts no recomanen el repòs absolut, encara que hi ha situacions concretes en què pot resultar necessari, sinó reduir la intensitat de l'activitat i mantenir un cert nivell de moviment mentre els símptomes disminueixen.
Un cop desapareguin les molèsties, la tornada a l'entrenament s'ha de fer de manera progressiva i amb càrregues inferiors a les que van desencadenar el problema. Si el dolor continua més d'una setmana fins i tot en repòs, és moment d'acudir a un professional.
El paper de la fisioteràpia en la recuperació
El tractament d'una sobrecàrrega muscular va molt més enllà d'un massatge puntual. L'educació terapèutica és una de les eines més importants, ja que permet entendre què ha passat i com evitar recaigudes.
L'abordatge sol incloure ajustos en les càrregues d'activitat física, exercici terapèutic, treball de mobilitat i control motor. Depenent de cada cas, també es poden emprar tècniques de teràpia manual, punció seca o diferents tecnologies de suport.
“La clau està en adaptar el tractament a cada persona, tenint en compte les seves circumstàncies i necessitats, i no únicament al múscul que fa mal”, reitera el fisioterapeuta.
La millor estratègia: prevenir
La prevenció continua sent la mesura més eficaç. Tornar a entrenar després d'una aturada com si no hagués existit sol ser el camí més ràpid cap a una sobrecàrrega.
Per això, els especialistes recomanen reprendre qualsevol activitat per sota del nivell que es tenia prèviament i incrementar l'exigència de forma gradual. El cos necessita temps per adaptar-se i recuperar capacitats. Respectar aquest procés permet no només evitar molèsties, sinó també millorar el rendiment a llarg termini.
