Amb l'arribada del bon temps i a poc menys d'un mes per a l'estiu, són moltes les persones que ja comencen a planejar les seves vacances d'estiu per gaudir del turisme i el sol.
Catalunya sol ser una de les comunitats més reclamades, ja que en temps estival el clima permet aprofitar més les ciutats i pobles catalans gaudint de la seva costa i muntanya.
Rajadell és un municipi de 535 habitants, al sud-oest de la comarca del Bages, entre Manresa i l'Alta Segarra. De fet, el conformen sis nuclis de població: Sant Salvador de Vallformosa, Monistrolet de Rajadell, l'Estació, les Casetes, els Molins i el Nucli Antic; a part de diverses masies repartides per la zona.
Destaca per les seves antigues masies; més de 22 d'aquestes daten de l'època medieval, són un conjunt de gran interès històric i arquitectònic, sense oblidar les restes arqueològiques industrials de l'àmbit rural, com els forns, teuleries, sínies o molins; com el Molí d'oli.
Per la seva banda, més de 306 cellers conservats testimonien el valor de la vinya i la tradició de la producció de vi al municipi, juntament amb les conegudes com a cabanes de vinya.
Un senyal d'identitat
El pas de l'aigua és, sens dubte, el factor determinant d'aquest poble, que ha viscut històricament marcat per les oportunitats que ha generat la riera de Rajadell.
Des de l'època romana, l'aigua s'ha aprofitat per moure molins i regar els horts de la zona, però l'esplendor del poble va arribar, abans de la fil·loxera, amb la vinya. Aquest cultiu va afavorir la proliferació de cases de pagès, inversions a les masies i la consolidació del nucli antic de la vila.
Un castell gòtic
Construït sobre un turó, al costat de la riera i el nucli antic, el castell forma un conjunt de tres cossos. La primera documentació escrita que trobem data de l'any 1063, tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien ser dels segles XIII o XIV) i el segle XVII. Juntament amb l'església, va ser l'origen del poble de Rajadell.
A l'edifici principal, el més alt, es conserven encara cambres de les diferents etapes habitades: la masmorra, la sala d'armes, les alcoves, l'estable, la cuina, les habitacions, el menjador, etc.
A la part nord del conjunt trobem la casa que era habitada pels colons i una torre defensiva que mira a ponent. A finals del segle XIX, els Pons reparen l'edifici i el moblen. No obstant això, durant la guerra civil el castell va ser requisat pel comitè revolucionari i es van perdre la totalitat dels objectes de valor que hi havia.